Publicitat
Publicitat

La justícia europea protegeix les embarassades en els acomiadaments col·lectius

El TJUE conclou que "només pot produir-se en casos excepcionals"

Un acomiadament col·lectiu no sempre pot considerar-se "un cas excepcional" que permeti prescindir d'una treballadora embarassada. Aquesta és la conclusió que ha fet pública aquest matí l'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) Eleanor Sharpston.

La lletrada ha respost en referència al cas d'una treballadora de Bankia. Considera que l'acomiadament d'una treballadora embarassada dins un acomiadament col·lectiu "només pot produir-se en casos excepcionals no inherents a l'embaràs, i sempre que en la pràctica no hi hagi realment possibilitat de recol·locar-la en un altre lloc de treball adequat". Tot i que les conclusions de l'advocada no són vinculants, les sentències del tribunal amb seu a Luxemburg tendeixen a seguir el seu criteri.

El 2013 Bankia va posar en marxa un ERO que va afectar una dona embarassada, i aquesta va decidir presentar una demanda davant un jutjat de Barcelona que es va pronunciar a favor de l'entitat bancària. Llavors, va recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el qual va sol·licitar al TJUE interpretar la prohibició d'acomiadament de treballadores embarassades en el context d'un procediment d'acomiadament col·lectiu.

L'advocada general sosté en les seves conclusions que la directiva comunitària de maternitat protegeix les treballadores "durant el període comprès entre el començament del seu embaràs i el final del permís de maternitat", tot i que encara no hagin informat del seu estat a l'empresari.

L'excepció que permet l'acomiadament de l'empleada embarassada només és aplicable en casos excepcionals no inherents al seu estat, precisa Sharpston. D'altra banda, la directiva sobre acomiadaments col·lectius els defineix com "els acomiadaments efectuats per un empresari, per un o diversos motius no inherents a la persona dels treballadors". En qualsevol cas, la lletrada subratlla que un acomiadament col·lectiu no sempre és "un cas excepcional a l'efecte de la directiva de maternitat" i deixa en mans dels tribunals espanyols el fet de comprovar si, en aquest cas, l'ERO pot qualificar-se d'"excepcional" per determinar si es pot aplicar l'excepció a la prohibició de l'acomiadament.

A més, considera que perquè operi l'excepció basada en l'existència de "casos excepcionals", que permetria prescindir d'una dona embarassada, "no n'hi ha prou d'invocar motius que afectin el seu lloc en cas d'acomiadament col·lectiu", sinó que "no hi ha d'haver realment possibilitat de recol·locar la treballadora embarassada en un altre lloc de treball adequat".

Directiva europea

L'advocada també afirma que la directiva de maternitat exigeix als estats membres oferir a les treballadores embarassades tant protecció contra l'acomiadament en si (tutela preventiva) com protecció contra les conseqüències d'un acomiadament prohibit que s'ha produït malgrat tot (tutela reparativa). No obstant això, assegura que la normativa espanyola sembla qeu ofereix una tutela reparativa més que una tutela preventiva, de manera que "si això és cert, la legislació espanyola no compliria els requisits de la directiva".

La lletrada conclou que perquè un preavís d'acomiadament s'ajusti als requisits de la directiva de maternitat, s'ha de formalitzar per escrit i posar de manifest els motius "degudament justificats en relació amb casos excepcionals no inherents a l'embaràs que admeten l'acomiadament".

Més continguts de