Publicitat
Publicitat

FORMACIÓ SALÓ DE L'ENSENYAMENT

Els alumnes comencen a decidir quin dels 461 graus o 143 cicles formatius volen fer

El curs que ve: menys carreres i més cicles de FP

La inauguració, demà, de la 23a edició del Saló de l'Ensenyament és l'indici més clar que ha arribat el moment de triar. Situat just a l'epicentre del període de portes obertes i preinscripció als centres de batxillerat, formació professional (FP) i universitats, la fira és un dels punts destacats en l'agenda de tots els orientadors acadèmics que treballen als instituts per ajudar els alumnes a decidir el seu futur. "Hi ha moltes vies d'informació, però al Saló hi ha tota l'oferta concentrada i presencial; i el contacte directe ajuda a veure les coses una mica més clares per decidir", apunta la directora del Saló, Roser Soley. Cada any hi passen més de 70.000 persones -grups escolars entre setmana i en família el cap de setmana- tot i que, diu Soley, en els últims anys moltes persones de més de 25 anys també acudeixen a la cita "buscant sortides formatives" a l'atur.

Una decisió transcendent
Universitat o FP; ciències o lletres; dret o medicina

En finalitzar l'educació secundària obligatòria s'obre la disjuntiva entre el batxillerat -de ciències o de lletres- i la FP. Però també hi ha altres opcions: ensenyaments artístics superiors (disseny, dansa, restauració, música) i esportius, a més de molts cursos privats especialitats. A partir del maig comencen els diferents períodes de preinscripció.

Un ventall inacabable
A part dels cursos no reglats, hi ha 600 graus i cicles de FP

Fins al 2008, el catàleg de carreres del ministeri d'Educació incloïa 80 llicenciatures. L'adaptació a l'espai europeu d'educació superior ha donat pas als graus: 461 per al pròxim curs 2012-2013. Això suposa una disminució respecte dels 469 que hi ha aquest curs. Per la seva banda, la FP compta amb 78 cicles superiors i 56 mitjans, als quals se sumaran el curs vinent 9 noves titulacions aprovades pel govern estatal. "La gran ampliació de l'oferta augmenta la complexitat de la tria", explica Carol Biosca, que gestiona Unportal.cat, una eina d'orientació acadèmica que ofereix als instituts informació actualitzada sobre les titulacions existents als diversos centres, els seus índex d'inserció laboral i dades rellevants com les taxes d'abandonament. Una informació "subjecta a canvis permanents", assenyala Biosca, i recorda que "el pròxim curs 44 cicles de FP canvien de pla d'estudis" i passen d'un a dos anys.

Autoconeixement
El primer que cal analitzar són els factors personals de l'alumne

El procés de tria ha d'arrencar amb una anàlisi dels "factors personals" de l'alumne, dels seus "interessos, habilitats, dificultats", explica la vocal del Col·legi de Pedagogs de Catalunya Victòria Gómez. El departament d'Ensenyament posa a disposició dels instituts tests per avaluar les aptituds dels alumnes. "No es tracta de resultats acadèmics, sinó habilitats, aptituds i interessos personals", diu la secretària de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i excoordinadora d'orientació en un institut, Mia Balcells.

La nota de tall no ho és tot
No fiar-ho tot a la nota de tall i avaluar la disposició a l'esforç

La psicopedagoga Victòria Gómez adverteix que molts alumnes que acaben batxillerat "s'autoenganyen amb les mitjanes de selectivitat" i ho fien tot a les carreres amb notes de tall més baixes per assegurar-se l'entrada. "Però les notes de tall es fixen en funció de l'oferta i la demanda i no de la dificultat de la carrera", recorda. "L'alumne ha de tenir molt clar fins a quin punt està disposat a esforçar-se" per evitar després l'abandonament prematur els estudis triats, assenyala Gómez. "No es pot escollir una enginyeria només perquè té una nota de tall de 5 perquè aquests graus exigeixen molt d'esforç després", apunta.

Vocació o moda?
Sèries com 'Urgencias' tenen més influència de la desitjable

"De vegades té massa influència la idealització o la imatge social d'una professió i cal fer que l'adolescent tingui en compte els plans d'estudi i les sortides laborals que realment comportarà aquella professió", destaca Gómez, assenyalant l'efecte de les "modes" en la tria de carreres i d'estudis professionals. "Durant un temps tothom volia ser metge perquè veia la sèrie Urgencias ", exemplifica la psicopedagoga.

Prova i error
El sistema és flexible: si t'equivoques, pots tornar a triar

El moment de triar una professió genera inevitablement certa angoixa en els adolescents, però la psicopedagoga subratlla que "l'amplitud de l'oferta acadèmica actual" i la "flexibilitat del sistema" -que permet diversos itineraris entre la FP i les universitats i a diverses edats- permet "restar por a la tria". "Si t'equivoques, sempre pots tornar a començar i fer una altra cosa", diu Gómez, i ho argumenta amb el concepte de la "cultura de l'aprenentatge al llarg de tota la vida", que, cada cop més, s'imposa a la nostra societat. Alhora, però, destaca que els processos d'orientació acadèmica cada cop més escrupulosos que fan els instituts fan que "ara s'equivoquin molts menys nois".

Elegir amb rigor
Cal anar a veure els centres i que no ho facin tot els pares

La directora d'Educaweb, el portal que gestiona l'espai d'orientació del Saló de l'Ensenyament, Monserrat Oliveres, demana també "rigor" als nois en aquest procés i recomana que "vagin a visitar els centre" de batxillerat, FP o universitats entre els quals dubten per conèixer bé les opcions. "Si són els pares els que fan la preinscripció i la matrícula, comencem malament. Els pares han d'acompanyar el procés però no fer-lo en lloc dels nois", remarca.

El pes de la família
Sospesar la influència de les preferències de la família

La tria sovint està marcada per expectatives familiars, "positivament però de vegades també negativament", diu Gómez. "Farem un flac favor al noi si decideix el seu futur a partir del que volen els pares", destaca Oliveres. Els orientadors dels instituts poden intentar mediar en aquests conflictes. El factor familiar també intervé en la disjuntiva entre batxillerat i FP, ja que entre els pares predomina encara la preferència per la universitat, mentre que "els nois s'engresquen cada cop més amb els mòduls de FP perquè són més especialitzats", diu Balcells. Oliveres admet que la imatge de la FP ha millorat molt, però "encara queda molt per fer" per destruir el "tòpic" que l'associa a l'opció per als menys estudiosos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT