L'ARA et descobreix el Grec | Diari ARA

TEATRE

La 'Senyoreta Júlia' encén la lluita de classes al Romea

Josep Maria Mestres dirigeix una versió del clàssic de Strindberg escrita per Patrick Marber que se situa el 1945, l'any de la primera victòria laborista a Anglaterra. S'estrena dijous que ve dins el festival Grec

La 'Senyoreta Júlia' de Josep Maria Mestres s'ha tret de sobre la capa de misogínia que caracteritzava Strindberg. En la versió de Patrick Marber, l'accent és en la lluita de classes que confronta els dos criats amb la senyoreta aristocràtica. El dramaturg col·loca el triangle amorós de conseqüències funestes l'any 1945, quan, després de la Segona Guerra Mundial, la població té una sensació de gran canvi, d'esperança, que fa que voti per primer cop els laboristes i faci caure Winston Churchill.

L'obra serà una de les quatre que fa temporada al Teatre Romea dins el festival Grec. Cristina Genebat és la senyoreta Júlia i Julio Manrique interpreta el criat que veu en ella una possibilitat d'escalar socialment. Mireia Aixalà és la criada i la nòvia d'aquest personatge. "La senyoreta Júlia és una nina trencada que necessita que l'estimin", deia l'actriu, que confessa que va tenir por d'interpretar un personatge escrit històricament per Strindberg per ensorrar la seva dona, que l'interpretava. Per Mestres, la situació –molt reescrita, molt més seca i empàtica– es pot assimilar amb l'actual, "en el sentit que som en una situació que està a l'aire". "I per la pasta! –diu Manrique–. Quan apareix progressivament a l'escena... és molt important".     


PUBLICITAT

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT