“El 5% de les morts a les ciutats europees es deu a la contaminació atmosfèrica”

Els ciutadans de la metròpolis de Barcelona, la de més densitat de vehicles per km a tot Europa, respiren 292 quilos d’aire contaminat a l’any. Una xifra que, segons els experts, té greus conseqüències de salut. Dins la Setmana de la Mobilitat Sostenible 2016, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) llança la campanya Canviar d’hàbits és tan necessari com l’aire que respirem -més informació al web www.canvidhabits.com - per conscienciar el ciutadà de la necessitat que s’impliqui en la lluita contra la contaminació atmosfèrica. El doctor Jordi Sunyer és catedràtic de Medicina Preventiva i Salut i cap del programa de salut infantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). A més, és un dels més de 200 membres del Consell de Mobilitat de l’AMB, creat al juliol per aconseguir una mobilitat més neta i sostenible.

L’AMB llança una campanya per conscienciar la ciutadania que cal canviar d’hàbits en mobilitat per lluitar contra la contaminació atmosfèrica. Per què és tan necessari el canvi?

Perquè la primera causa de contaminació a tota l’àrea metropolitana és el transport. Pràcticament el 80% de la població de Barcelona conviu amb els tubs d’escapament i sabem que això crea problemes de salut importants: és la causa del 30% dels ictus, del 20% dels infarts de miocardi, d’una quarta part dels càncers de pulmó, de problemes en la conducta dels nens, etc. Tenim evidències extraordinàries que indiquen que hi hem d’intervenir, així com tenir en compte la salut del planeta: la primera causa del canvi climàtic és el transport.

Un estudi de l’ISGlobal que vostè va dirigir conclou que el volum de trànsit de vehicles a què s’exposa un centre escolar afecta el desenvolupament cognitiu i la capacitat de concentració dels estudiants. Com els influeix?

Vam veure que, en una fase en què el cervell està creixent, aquest creixement s’alenteix en les escoles que conviuen amb una intensitat més gran de trànsit. Ho vam comprovar fent tests funcionals, veient com responien davant d’estímuls amb ordinadors però fins i tot en tests realitzats a l’hospital en què també els fèiem una exploració de neuroimatge amb ressonàncies magnètiques. Als infants en edat escolar, el cervell els creix molt ràpidament, però no ho fa a la mateixa velocitat en els nens que estan en escoles on hi ha més contaminació per trànsit. No sabem si aquests cervells es poden recuperar si deixen d’estar contaminats.

Com es pot treballar per mirar de pal·liar aquest problema?

La mesura és complicada però radical, i tenim molts antecedents per inspirar-nos en experiències d’altres ciutats amb nivells de contaminació molt més baixos. Per exemple, Estocolm va posar un peatge a totes les entrades de la ciutat. Després de mig any de prova pilot, els ciutadans ho van aprovar en referèndum. I en vuit anys han vist com s’ha reduït el volum de cotxes. La solució passa per convertir un terç de l’espai destinat als cotxes en ús ciutadà sense afectar la mobilitat.

I la població, en aquest cas, quin paper hi pot jugar?

És molt important. Si nosaltres traiem una tercera part de l’espai al cotxe i volem que la gent arribi igual de ràpid allà on vagi ens hem d’inventar moltes coses. Caldria que el número de vehicles que entra a Barcelona es reduís i la gent s’hauria d’acostumar a no anar sola en el vehicle. A Lisboa, per exemple, han reduït un 20% el nombre de cotxes gràcies a una app que permet que els taxis lloguin els seients lliures de què disposen. Això abarateix el cost del desplaçament i fa que sigui molt més ràpid.

Què suposa per a la salut reduir els nivells de contaminació?

Els americans tenen un control de les partícules de 2,5 micres (PM2,5) de 12,5 micrograms per metre cúbic. A la Unió Europea tenim un estàndard de 25. Els americans es queden a la meitat perquè creuen que és quan comença a haver-hi menys problemes de salut i han observat que la disminució en la contaminació atmosfèrica ha anat seguida d’un augment de l’esperança de vida. És a dir, per cada 10 micrograms de PM2,5 que reduïen, allargaven en mig any l’esperança de vida, i la millora del càncer dels últims deu anys era similar al que aconseguien disminuint la contaminació atmosfèrica. A Los Angeles, per exemple, el grau de nens amb problemes obstructius i de simptomatologia respiratòria (asma i bronquitis) ha disminuït en cada nova generació que ha tingut menys contaminació atmosfèrica. D’exemples en tenim molts, per això la població s’ha de plantejar què és més important: sacrificar alguns minuts als desplaçaments o els beneficis en la salut. A més, tenim tecnologia perquè la millora en la contaminació atmosfèrica quasi no afecti els temps de mobilitat.

Quina és la realitat de la contaminació ambiental a l’àrea metropolitana i com ens afecta en termes de salut?

La realitat és la mateixa que a tot arreu: a més contaminació atmosfèrica, més problemes de salut. Acaba de sortir un informe del Banc Mundial que diu que el 5% de les morts a les ciutats europees es deu a la contaminació atmosfèrica. Al món, ens gastem un trilió de dòlars per mirar de solucionar els problemes d’aquesta contaminació. A nivell de la UE, aquesta despesa ens costa el 4,7% del PIB. És a dir, de raons en tenim moltes per intervenir.