Cornellà-El Prat i Galca saben amargar l’Atlètic
L’Espanyol vol deixar pràcticament resolta la permanència contra el millor visitant de la Lliga
BarcelonaSeguir sumant punts i restant jornades. Aquesta és la lectura, per al que queda de temporada, que fa un Espanyol optimista i, alhora, prudent. Superar la barrera simbòlica dels 40 punts és a prop, però encara en falten quatre. S’hi pot acostar aquesta tarda (18.15h, C+ Liga), quan rebrà el millor visitant de la Lliga, un Atlètic de Madrid que ha guanyat 11 dels 16 desplaçaments que ha fet. Malgrat que té el Barça en el punt de mira, tant a la Lliga com a la Champions, els homes de Simeone són ben conscients que a Cornellà-El Prat no s’hi val a relaxar-se. Els precedents en aquest camp, i contra l’actual entrenador blanc-i-blau, Constantin Galca, no somriuen precisament a un Atlètic que pateix sempre que es topa contra un d’aquests dos adversaris.
Des de la inauguració del nou feu espanyolista, el 2009, l’Atlètic només hi ha guanyat un cop, el 22 d’abril del 2012 (0-1, en el primer partit amb Simeone contra l’Espanyol). Les altres sis visites atlètiques a l’actual RCDE Stadium s’han saldat amb tres victòries espanyolistes i tres empats. Alguns d’aquests entrebancs van resultar compromesos per a l’Atlètic, com ara el 4-2 del 2012, i que aguditzava una crisi que va acabar amb el càrrec de l’aleshores tècnic matalasser, Gregorio Manzano.
El curs passat, un empat sense gols a Cornellà al tram final de la temporada feia caure l’Atlètic a la quarta posició i l’allunyava a nou punts del líder, la mateixa diferència a la qual es poden distanciar avui els madrilenys si cauen contra l’Espanyol i el Barça fa els deures a Anoeta. Les Lligues també es disputen en camps com els de l’Espanyol.
Debut amb gol de falta de Galca
L’Atlètic també porta bons records a Galca. El romanès va alçar el seu únic títol fora del seu país contra els matalassers, rival al qual va ajudar a derrotar en la final de Copa del Rei de Mestalla l’any 2000. També va ser dolç el primer partit de Galca contra l’Atlètic, el 1997. Va ser al Calderón on el romanès va aconseguir el seu primer gol com a blanc-i-blau: un autèntic míssil de falta sense angle, des d’una posició a prop del córner que va sorprendre un Molina al qual va aconseguir doblegar les mans. Era el minut 93, i aquella diana servia per firmar el 0-2 que donava els tres punts a l’Espanyol. Amb Galca, l’Espanyol només va perdre un dels vuit duels que va disputar contra l’Atlètic. La resta, quatre victòries i tres empats. Avui reprendrà la rivalitat, però com a tècnic.
“Espero un Atlètic agressiu i competitiu on és igual qui jugui, tots tenen qualitat”, va advertir ahir el romanès, conscient que l’amplitud de la plantilla dels madrilenys permetrà esmenar el desgast que els comporta compaginar Lliga i Champions. “El seu mig del camp és molt intens, i haurem d’anar amb compte amb Griezmann i Torres”, va destacar, i va assenyalar els principals punts forts d’un rival al qual procurarà anul·lar “fent-los mal en atac”. “Si només pensem a defensar, serà difícil tirar endavant el partit. S’obriran més que nosaltres, deixaran espais perquè voldran ser protagonistes”, va apuntar.
Tot i els vuit punts que els separen del descens, el tècnic no vol donar per feta la salvació abans de temps. “No he fet càlculs, però si guanyem aquest partit encara no estarem salvats”, va insistir amb to prudent. L’equip molest pot ser ara l’Espanyol.