El 'mínion' català que ha desafiat un estudi de Hollywood als Jocs Olímpics

BarcelonaLa vida de Tomàs-Llorenç Guarino Sabaté (Sabadell, 1999) va canviar quan tenia tres anys. Mirant la televisió va descobrir el patinatge artístic sobre gel veient els Jocs de Salt Lake City, amb el rus Aleksei Iagudin brillant. “Li vaig dir a la mare que m’agradava, allò”, recorda. El Tomàs no va parar fins que el van dur a una pista de la ciutat vallesana on va començar a patinar sobre rodes. I quan va descobrir que a Barcelona existien dues pistes de gel, va demanar anar-hi i va entrar a la ja desapareguda secció del Barça de patinatge. Començava una rutina on es barrejava el patinatge artístic sobre rodes amb el patinatge sobre gel a la ja desapareguda pista de l’Skating Club del carrer Roger de Flor i la pista de gel del Barça, fins que amb 13 anys el jove vallesà va decidir que aniria a totes per ser olímpic sobre gel. “És més divertit, més ràpid i flueix més que sobre rodes”, comenta.

I fa un any, el somni es va fer realitat al Mundial de Boston, on va signar la seva millor actuació i es va classificar per a la cita olímpica. “Ser-hi ja és un èxit. Espanya gairebé no té pistes, si t’hi vols dedicar cal fer un gran esforç. El meu somni era ser olímpic. Ara ja tinc clar que puc tancar la meva carrera tal com toca”, diu l'esportista encara jove, de 26 anys. I és que el camí no ha estat gens fàcil per poder brillar en un esport en què "cal una gran concentració". "En tres minuts has de fer un exercici complet, sense fallar, unint els salts amb la coreografia, fent que tot flueixi, intentant atrapar el públic i el jurat", explica. Un esport que aixeca passions als Estats Units, el Japó i l’absent per sanció Rússia. Amb ídols com una de les grans estrelles dels Jocs, el nord-americà crac Ilia Malinin, que enlluerna amb els seus salts de quatre voltes i el salt mortal cap endarrere a tothom. Esportistes que hi poden participar amb uniformes que valen milers d’euros fets a mida, amb una gran estructura al darrere i un cos tècnic que els ajuda.

El Tomàs, en canvi, es fa un fart de superar entrebancs. Començant per la música, ja que per poc es queda sense l’exercici que havia preparat amb amor i esforç, inspirat en un popular film d’animació dels estudis Universal: Els mínions. En l’exercici, el vallesà es vestia de forma divertida de mínion amb un peto blau i samarreta groga, mentre ballava una barreja de música de les diferents pel·lícules d’aquests personatges. Però pocs dies abans dels Jocs, Universal Studios li va comunicar que no li donava permís per fer servir la música. Bé, podia si pagava una milionada. “Va ser un cop molt dur”, admet el patinador.

A casa nostra el patinatge sobre gel segueix sent un esport poc conegut, però a escala internacional Guarino va rebre molt suport, amb milers d’aficionats d'arreu del món publicant missatges a les xarxes que demanaven a Universal un canvi d’opinió fent servir l’etiqueta #lettheminionskate –és a dir, “deixeu el mínion poder patinar”–, i negociacions que van aconseguir el que semblava impossible. "Ho hem aconseguit: hem obtingut les llicències de les quatre peces musicals, i podré patinar el meu programa Mínions als Jocs Olímpics d'Hivern", va dir a les xarxes el català una setmana abans dels Jocs. "No ha estat un procés fàcil, però el suport de tothom que ha seguit el meu cas ha estat essencial per mantenir-me motivat i optimista durant aquests dies". La notícia va acabar als mitjans de tot el planeta i la BBC britànica informava que la conversa clau va ser amb els representants de Pharrell Williams, cantant de Happy –una cançó que apareix a Gru 2 i és una de les seleccions musicals del català.

"Ara mateix, el meu únic objectiu és donar el millor de mi mateix a la pista i oferir un programa digne de l'afecte que he rebut de persones d'arreu del món. Estic profundament commogut per l'amor mostrat a un modest patinador d'una federació petita", escrivia el català, que explicava que havia seguit tots els procediments que calen per anunciar quina música faria servir. No havia tingut mai problemes i, de fet, als campionats europeus fets a Sheffield aquest gener va poder competir amb aquest exercici i va esdevenir un dels favorits dels aficionats per la seva originalitat. Al patinatge cal informar una plataforma de la música seleccionada i per a quins tornejos es farà servir, i pagar una quota. Però a vegades les grans discogràfiques o estudis triguen a contestar, per la qual cosa pot passar que un esportista pagui, competeixi i encara no hagi rebut resposta. És el que li ha passat al català amb la música d'Els mínions. A l’altre exercici dels dos que fa, un de curt i un de llarg, Guarino fa servir música dels Bee Gees.

Poder debutar als Jocs justificarà tots els sacrificis d’un jove que durant uns anys, perseguint el seu somni, va arribar a ser internacional amb Suïssa. “Amb 10 anys me'n vaig anar a viure amb la meva mare a prop de París per poder entrenar-me amb un entrenador d'allà, Bernard Glesser. I quan aquest entrenador va marxar a Neuchâtel, a Suïssa, tot el grup el va seguir i ens van proposar en edat júnior si volíem competir amb Suïssa. Com que competir a Espanya era molt dur pels viatges i perquè llavors competia Javier Fernández, que era molt bo, vaig acceptar. Després de la pandèmia vaig decidir tornar a competir com a espanyol quan es va reorganitzar el sistema competitiu i es va fer més fàcil. A més, en Javier s’havia retirat i veia que potser podria ser olímpic”, recorda. El preu a pagar pel canvi de federació va ser passar tot un any sense poder competir el 2022.

El Tomàs-Llorenç ha viscut a França, Suïssa i ara a Itàlia. Buscant sempre ser a prop del gel. Ha estudiat enginyeria informàtica a distància a la Universitat de La Rioja i ha passat hores estudiant en avions per mig planeta. Ara fa uns mesos que viu a Torí, així que ha pogut anar cap a Milà en cotxe, en un trajecte curt, mentre fa memòria de tots els salts que haurà de fer mentre sona la música d'Els mínions. Amb 26 anys, la seva història podria ser un film. La del jove patinador que va aconseguir amb el suport de la gent fer canviar d’opinió un gran estudi de Hollywood. El mínion català podrà brillar sobre la pista milanesa.