La generació daurada catalana d'esquí de fons que vol fer història als Jocs

BarcelonaTres noms, tres històries. Jaume Pueyo (Badalona, 2001), Bernat Sellés (Lles de Cerdanya, 2003) i Marc Colell (la Seu d’Urgell, 2005) són els representants catalans d'esquí de fons als Jocs Olímpics de Milà-Cortina. Mai fins ara tres catalans s'havien classificat en una disciplina amb llarga tradició a casa nostra, però on sempre s'estava massa lluny de francesos, escandinaus o alemanys.

Aquest trident d'esquiadors sap que té les coses molt costa amunt per poder aconseguir aquella tan anhelada medalla o diploma que els acrediti com els millors esquiadors de fons del món, però parteixen amb una il·lusió potentíssima que fa veure que aquest premi no està tan lluny com pensaven. “Quan penso en els Jocs, em ve al cap una gran ambició, és un somni, és una aventura molt especial en què tot esportista s'il·lusiona, i sortiré amb una gran ambició. El meu repte és entrar a la final d’esprint, i crec que puc aconseguir-ho. Vull ser al top 8 i fer diploma”, diu el Jaume, nascut a Badalona però criat als Pirineus; de tots, el que suma més experiència.

Pueyo actuarà com a referent i una mica com a pare d’aquesta delegació malgrat tenir només 24 anys. Seran els seus segons Jocs, ja que va participar en els de Pequín el 2022. “Fa quatre anys, anar als Jocs va ser una mica per agafar experiència, per estar amb els millors i aprendre”, relata. Per altra banda, el Bernat i el Marc s'estrenaran aquest mateix dimarts, 10 de febrer, tots dos compartint la modalitat d’esprint clàssica, però l’alt-urgellenc també competirà als 10 km lliures. 

Ser esquiador de fons no és gens senzill, i més si parteixes d’un país i d’un territori que no han tingut mai una tradició gaire marcada. La falta d’estructures per entrenar-se fa que hagin de fer una gira per mitja Europa per poder perfeccionar la seva tècnica. Noruega, Estònia, Finlàndia, Suècia, Suïssa i Itàlia són alguns dels països en els quals passen llargues temporades entrenant, això sí, sense perdre de vista el Pirineu, casa seva, les muntanyes que els van veure fer els primers passos amb els esquís. “Lles de Cerdanya per a mi significa molt, perquè al final si no hagués nascut on he nascut no crec que hagués arribat mai fins aquí”, explica el Bernat a l’ARA. “Des de ben petit vaig tenir molt contacte amb la neu, ja que els meus pares estaven molt implicats amb l’esquí de fons. La meva mare perquè va crear un club d'esquí i el meu pare perquè tenia l’estació d’esquí del poble”, afegeix.

Els entrenaments són molt durs. Dediquen hores i hores a perfeccionar la seva tècnica per, al final, intentar fer una volta al circuit en el menor temps possible. Menys de tres minuts és el que dura una cursa, i menys de tres dies és el temps que tindran per aprendre's el circuit i intentar emmotllar-s'hi tan bé com els sigui possible. Un circuit que serà una mica diferent d'aquells on havien practicat. “És un circuit una mica més llarg del que estem acostumats i també té més pujada; serà bastant més dur, però intentarem fer-ho el millor possible”, va declarar Marc Colell a Pirineus TV.

Participar en uns Jocs Olímpics és tot un privilegi, no tothom hi pot arribar. Encara que sigui complicat anar-hi és més senzill guanyar una medalla en uns Jocs que guanyar-la en un Mundial d’esquí de fons. A l’últim Mundial, que es va disputar a Oberhof (Alemanya), hi van participar 73 atletes, i es va acabar imposant el noruec Lars Heggen en la categoria d'esprint lliure.

Jaume Pueyo va ser el millor dels catalans, amb una històrica 7a posició, el Marc va acabar ocupant el lloc 34 i el Bernat, en canvi, no va disputar aquella edició. Per altra banda, als Jocs participen alguns esportistes més, al voltant de 90, però tot i que pugui semblar que no, les possibilitats de guanyar augmenten. Això es dona per la restricció del nombre màxim de places que pot portar cada federació; dit d'una altra manera, molts esquiadors, tot i haver quedat per sobre dels catalans, no podran participar perquè la selecció del seu país té una xifra màxima de places disponibles i no hi ha espai per a tothom. Això es tradueix en el fet que les probabilitats d’aquesta generació daurada d’esquiadors catalans per endur-se un títol augmentin significativament. Malgrat això, tots tres toquen de peus a terra i coneixen la realitat tal com és. “Crec que hem de ser realistes, no es pot aspirar a coses que ara mateix són molt complicades, com aconseguir una medalla o un diploma en una competició individual. Jo ara mateix em marco intentar entrar al top 30 a l’esprint; seria un molt bon objectiu. No només hem vingut a gaudir de l’experiència sinó que també venim a competir, però competir per coses realistes”, explica el Bernat.

Tots tres estan citats per participar en l'esprint clàssic individual aquest dimarts, 10 de febrer, que començarà a les 09.55 h. A més a més, tant el Marc Colell com el Jaume Pueyo repetiran. Primer per separat, participant en els 10 km lliures divendres, 13 de febrer, a les 11.45 h, i després conjuntament a l’esprint lliure per equips, que es farà el dimecres 18 a les 10.15 h, quan ja sabran si continuen vius en les altres competicions o no.