Gràcies, ‘Espècie protegida’
He procurat dissimular, però aquesta temporada he patit molt. Tenia el convenciment íntim que ens en anàvem a Segona. El fet que, gràcies als milions de Mr. Chen, el descens no impliqués la desaparició era un argument que confirmava la intuïció.
Baixar a Segona és molt trist. Cada any veiem les llàgrimes dels aficionats dels equips que baixen i respirem alleugerits perquè no som nosaltres. Pensem en els dilluns a l’escola dels nostres nens, que ja prou han d’aguantar amb els èxits aliens, patint el disgust del descens i recordem aquell anunci que finalment ha trobat resposta (“Papá, ¿por qué somos del Atleti?”)
Un previsible efecte col·lateral del descens hauria sigut la desaparició d’aquesta Espècie protegida. Però l’Espanyol segueix a Primera. I l’absència de dolor produeix una gran alegria que sovint s’oblida ràpid. Jo vull ser conscient del que ens hem estalviat i viure-ho amb felicitat. I també de poder continuar -mentre m’hi vulguin- escrivint aquesta columna setmanal. M’agrada molt fer-ho i em fa molt feliç continuar escrivint en el meu diari sobre el meu Espanyol. I vull gaudir-ho i compartir-ho. Amb agraïment al meu amic Carles Capdevila, que va confiar en mi, i als que han mantingut aquesta confiança.
Gràcies a aquesta columna he conegut els grans periodistes d’esports de l’ARA: el Toni Padilla, que és del Sabadell, la Natalia Arroyo, que és del futbol. I l’Àlex, el Martí, la Nuria, el Roger, que tanta paciència tenen amb mi. També a l’ARA hi vaig trobar pericos amb qui tinc moltes més coincidències: Cristian Segura (amic per sempre) i el gran Xavier Cervantes. I culers autèntics, dels que -amigablement- volen un Espanyol a Segona i amb qui m’entenc i ens llegim amb admiració: Antoni Bassas i Albert Om.
Gràcies a aquesta columna he conegut pericos d’origen o d’empatia professional que fan o han fet Espanyol: Eudald Serra, David Clupés, David Ubach, Òscar Fernández, Edu de Batlle, Gerard Costafreda, Oriol Vidal.
Gràcies a aquesta columna he conegut grans periodistes d’esports a Catalunya Ràdio: Francesc Garriga, Marcos García, Ricard Torquemada, Jordi Borda, Laia Tudel, Ramon Besa.
Gràcies a aquesta columna, i això em fa especial il·lusió, he conegut pericos fantàstics: Pepe Albert de Paco, Carles González, Francesc Via, Òscar Julià, Josep Vinyets, Javier Robles, Carlos Bélmar, Sergio Aguilar, Baptista Silanes. I molts altres.
M’agradaria escriure-la molts anys. Perquè m’agrada. I perquè voldria dir que l’Espanyol segueix a Primera i que algú em segueix llegint. Gràcies.
