Jordi Fernández, el ‘coach’ de moda al bàsquet nord-americà

Nova YorkEl telèfon de Jordi Fernández (Badalona, 1982) treu fum des del dia 2 de març. Immers en la seva setena temporada als EUA, el tècnic català no para de rebre felicitacions des que el seu nom va aparèixer en el títol d’un mail emès pel departament de comunicació de la NBA a Nova York. Fernández ha sigut nomenat millor entrenador del febrer del campionat de filials de la lliga professional, la D-League. El seu equip, el Canton Charge, filial dels Cleveland Cavaliers, ha sumat 10 victòries seguides aquest mes, sense derrotes. I Fernández no se n’amaga, està “molt content”.

Llicenciat per l’INEFC i gran admirador de Zeljko Obradovic i Gregg Popovich, el badaloní dirigeix el Canton Charge des de la temporada passada. Ha sigut l’últim encàrrec dels Cavaliers, on, durant cinc anys, ha tocat gairebé totes les tecles del cos tècnic de l’equip de LeBron James. Mike Brown el va reclutar el 2009, després de veure’l treballar tres estius per a una empresa que fa entrenaments específics per a jugadors professionals a Las Vegas. “I a Cleveland vaig començar des de baix”, explica. “Hi he fet gairebé de tot: treball de tecnificació amb jugadors, anàlisi en vídeo, scout, preparació de partits... He coincidit amb diferents cossos tècnics, he viatjat amunt i avall amb l’equip i fins i tot m’he assegut a la banqueta durant els partits dels Cavs. I ara, a Canton, amb el filial, ja sóc jo qui pren decisions. Sóc el primer entrenador, tinc el meu cos tècnic i decideixo la filosofia de joc, que ha de concordar amb la del primer equip”, afegeix. I exclama: “És un màster pagat! Hi aprenc molt cada dia i espero el següent repte per seguir creixent”.

Canton, considerada el bressol del futbol americà, és una ciutat d’uns 70.000 habitants 90 quilòmetres al sud de Cleveland. Aquest any, a més dels resultats, Fernández celebra haver passat millor hivern que l’any passat, extremadament fred. Més, fins i tot, que el de Lleida, on va estudiar a l’INEFC i va entrenar diversos equips de formació després de passar pel Sant Josep, el Montgat o, a LEB, per l’Hospitalet.

L’experiència a la D-League de la NBA té poc a veure amb les vivències passades. “L’objectiu dels jugadors és fer el salt a Europa o a la NBA al més aviat possible. Els poden reclamar fins i tot a meitat de temporada”, explica. Així que la plantilla, molt jove, canvia del tot d’una temporada a l’altra, cosa que en dificulta la gestió. “A més, tinc alguns nanos que han sigut els millors a l’institut i al college i els costa ser un jugador normal en un equip; però han de passar per aquí per madurar”, diu Fernández. Per exemple, aquest any l’exestrella de Duke Quinn Cook juga al Canton Charge.

De fet, segons la NBA, un 30% dels seus jugadors actuals han passat per la D-League. “És un sistema jove que la NBA vol fer créixer. I ara a nivell de màrqueting i de negoci els comença a anar bé. Fan els partits per la tele, per ESPN. I la NBA també utilitza aquesta lliga com a laboratori de proves d’àrbitres i entrenadors”, destaca.

La relació amb el cos tècnic dels Cavaliers ha sigut sempre fluïda i molt bona. També amb el nou tècnic, Tayron Lue, a qui Jordi Fernández havia entrenat a Las Vegas, quan el Lue jugador es movia entre Sacramento, Dallas i Milwaukee. “El món és un mocador”, assegura el català rient, orgullós, entre altres coses, d’haver treballat amb un dels millors jugadors de la història, LeBron James. “Té molt de talent, però el que més destacaria del LeBron és la capacitat de treball. Es cuida, s’entrena, mira molts partits... És gairebé un entrenador a la pista. El seu impacte en el joc és transcendent més enllà dels punts que faci”, subratlla.

Els Cavaliers tenen l’opció d’allargar el contracte de Fernández un any més, tot i que el badaloní insinua certa il·lusió per tornar a entrenar a Europa, des d’on mai li ha arribat cap oferta en ferm. Els predecessors al capdavant del Canton Charge, Alex Jensen i Steve Hetzel, són ara al cos tècnic dels Utah Jazz i els Charlotte Hornets, respectivament. “El futur? Ja ho veurem”, conclou Fernández mentre li sona un segon mòbil.