Les claus del Llevant-Barça

BarcelonaLa victòria del Ciutat de València s'afegirà a la llista de victòries sense brillantor que són necessàries per embutxacar-se un títol de Lliga. Una d'aquelles victòries treballades, incòmodes, patides, difícils. No és cap novetat, ho havien avisat els protagonistes en la prèvia, però no per això han deixat de sorprendre els problemes que el Llevant ha plantejat al Barça. Els granota han agafat el millor dels últims plantejaments rivals, sobretot el del Deportivo al Camp Nou, per complicar molt la posada en escena blaugrana, que ha hagut de ser més pràctica que vistosa per sumar els tres punts.

Rubi ja havia avisat que sabia com posar les coses difícils al líder i que estava convençut del bon paper dels seus jugadors. I el tècnic, conegut estudiós de la tàctica i coneixedor de les debilitats del Barça, no ha fallat. El plantejament del Llevant ha sigut impecable, amb un pla conegut i ben executat. Valent, pensat, protagonista, dins les possibilitats de l'equip granota. Luis Enrique, que també en la prèvia havia deixat clar que no seria dia per a rotacions, només s'ha permès el luxe de deixar Busquets a la banqueta. La resta, amb la inclusió de Sergi Roberto, era l'onze de gala habitual.

De seguida ha quedat clar quin era el guió de partit dissenyat pels entrenadors: el Barça volia resoldre el matx abans que se li encallés l'hora o l'escenari, però el Llevant no volia només defensar-se. Era conscient que majoritàriament ho hauria de fer, però no volia ser únicament contemplatiu. Un espectador. Per això Rubi ha dissenyat una xarxa de vigilàncies que el protegís en fase defensiva però li garantís moltes transicions a l'atac. Era l'única manera de trobar oxigen i alimentar les esperances del seu equip.

La missió sense pilota del Llevant era blindar el joc interior del Barça. Acumular molta gent en els espais pròxims a la pilota i forçar que la jugada blaugrana s'encaminés als carrils exteriors. Però no a tota la banda, sinó només en la zona de tres quarts de camp, fins a l'altura de l'àrea, on sí que era necessària la intervenció activa del lateral.

En el primer temps, qui millor ha interpretat l'escenari ha sigut Messi. L'argentí ha entès que no seria senzill que rebés entre línies i s'ha mantingut relativament obert. Des d'allà podia rebre i activar l'altra banda amb canvis d'orientació, carregant sobre el desmarcatge de Neymar o Jordi Alba.

En alguns moments del partit, el Llevant s'ha atrevit a pressionar a dalt el Barça, tot i que s'ha estimat més fer-ho des d'uns metres més enrere. Amb tot, l'objectiu era desconnectar Sergi Roberto de la construcció del joc i obligar el Barça a anar endavant, anul·lant la possibilitat de calmar la jugada amb el retorn als centrals. Sense la capacitat de tornar a començar, era més fàcil que el Barça cometés algun error i perdés la pilota, com volia provocar el Llevant.

Decantada la jugada, el Llevant jugava les seves cartes. I ho ha fet amb només set jugadors en fase de replegament. Una línia de quatre defenses i tres migcampistes, multiplicant-se en la basculació per intentar arribar a totes les cobertures. Morales, des de la mitjapunta, ha baixat per ajudar en alguna ocasió, però no era la seva principal funció.

I és que el Llevant volia condicionar l'atac blaugrana. Espantar-lo, obligat a jugar amb l'atenció posada també al moment en què es perdés la pilota. El Barça ha hagut de jugar controlant de reüll el triangle Morales, Rossi i Deyverson. El tres contra tres al darrere, si algun dels dos laterals no havia aguantat la seva posició, era perillós.

Amb tot, el Llevant ha trobat els contraatacs que volia. Rossi s'ha estimat més copiar el rol de Morales en l'enllaç i era principalment Deyverson el que garantia una ruptura a l'espai. Un remat al pal de Morales ha frustrat un empat que, per mèrits en l'arribada, hauria premiat l'esforç local.

A la segona meitat, les cartes s'han continuat jugant de la mateixa manera. El Llevant, malgrat veure's per sota en el marcador, se sentia amb forces per capgirar el resultat repetint un guió que, en part, li estava funcionant. I el Barça ha intentat trobar més seguretat amb fases de possessió més llargues. I més lentes. Els de Luis Enrique sabien que l'èxit local vindria de les seves pèrdues de pilota i les han intentat minimitzar. Trobar l'equilibri entre això i no perdre de vista la porteria de Mariño ha sigut el més difícil i el Barça, en molts moments, ha pecat d'un joc excessivament estàtic. Bloquejat en el dens entramat defensiu dels set del Llevant.

En paral·lel, a més, el Llevant es trobava còmode quan recuperava la pilota perquè no tenia una pressió asfixiant del Barça. Els granota han pogut gestionar bé el seu joc directe sobre les tres peces que continuaven deixant a dalt, sempre alerta.

Ha aparegut la necessitat de fer entrar Busquets i Aleix Vidal justament per reequilibrar les coses: el migcentre (que ha entrat per Rakitic i que ha enviat Sergi Roberto a l'interior dret) havia de gestionar el tres contra tres al darrere i dirigir millor la pressió sobre la pèrdua, mentre que el lateral ha sortit per guanyar mobilitat exterior.

La cosa ha millorat però no s'ha evitat el patiment en les últimes arribades valencianes en un partit que deixava sobretot la porta del contraatac oberta per a un Barça que no sempre l'ha volguda acceptar. En l'últim sospir, però, Suárez sí que ha pogut caçar una transició que ha matat el matx amb el 0-2 definitiu.