La flama eterna de l’estadi que va ser destruït a la guerra

SarajevoL’estadi del FK Zeljeznicar va incendiar-se. Era el maig del 1992 i no només els veïns de Grbavica, l’històric barri de Sarajevo, ploraven, ja que a Bòsnia tothom sabia que aquest era un dels estadis més importants i amb més història dels Balcans. I s’estava cremant. L’exèrcit serbobosnià l’havia cremat.

L’exèrcit serbobosnià es va instal·lar al restaurant de l’estadi Els 11 Blaus per poder controlar tot el terreny i va minar gran part del camp. Durant els gairebé quatre anys de guerra el riu Miljacka va dibuixar la línia que separava els dos bàndols. Grbavica, amb l’estadi del Zeljeznicar, a la banda dreta del riu, ocupada per l’exèrcit serbobosnià amb l’ajuda de l’exèrcit popular iugoslau, i a la banda esquerra l’exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina. Durant el tràgic incendi es van cremar 316 copes de les vitrines dels blaus -com es coneix el Zeljeznicar- i pràcticament totes les instal·lacions van quedar destrossades. Però, a partir del 1996, amics, aficionats, veïns, famílies... tots van unir forces per reconstruir-lo, encara que fos de manera provisional. El primer partit que van jugar després de la guerra va ser el derbi amb l’etern rival de la ciutat, el FK Sarajevo.

Amb una història gairebé centenària, el Zeljo pot presumir d’haver format bones generacions de futbolistes, com Edin Dzeko (Roma). Fa unes setmanes el club va engegar la campanya Compra un seient per un Grbavica europeu per renovar l’estadi i complir els requisits que exigeix la regulació de la UEFA. L’equip no ha pogut jugar cap partit de competició europea al seu estadi durant els últims 10 anys. Inicialment, les reformes simbòliques fetes al camp van permetre poder complir amb els requisits de la UEFA, fins que el 2004 les normes van tornar a canviar i en van quedar altre cop fora.

L’objectiu és reunir diners per finançar 3.000 seients nous (cada cadira tindrà un cost de 15,70 euros) més altres reformes. L’afició i el club demanen la col·laboració de tothom per gaudir de partits de la UEFA a casa seva de veritat, i no a l’estadi de Kosevo, l’estadi del FK Sarajevo, on els toca jugar.

La campanya ja ha aconseguit donacions de tot tipus, començant per exjugadors com Edin Dzeko, Semir Stilic i Ibrahim Sehic, o el tenista bosnià Damir Dzumhur. La iniciativa ha portat històries commovedores, com la d’un nen que havia estalviat 150 euros per comprar-se una consola però ha decidit donar els seus estalvis al club i així poder veure el seu equip jugar partits europeus al seu estimat estadi de Grbavica. El pare, orgullós del seu fill, ha acabat comprant-li la consola igualment.

A més, fa unes jornades, els jugadors del Zeljo, en el partit contra el FK Olimpic (un altre equip de Sarajevo), van aparèixer lluint una equipació completament diferent: van substituir el patrocini pel lema de l’afició “ Mi smo Zeljini, Zeljo je nas ” [Nosaltres som del Zeljo, el Zeljo és nostre], una mostra d’agraïment dels jugadors a l’afició. La campanya del club recull diners via PayPal fins al 31 de maig i s’estima que ja han reunit uns 80.000 euros dels 150.000 necessaris. La flama de Grbavica no s’apaga.