Barcelona, més enllà de la postal

Barcelona“El barceloní no es mou. És estable. Si tu li preguntes a algú de Sarrià quan temps fa que no va a Horta et pot dir tranquil·lament més de 15 anys, i viceversa. La gent s’està al seu barri i no en surt”. Qui parla és l’escriptora Patrícia Gabancho, nascuda a Buenos Aires però barcelonina des dels 22 anys i una de les persones que coneix millor la ciutat perquè l’ha recorregut tota a peu. Aquesta gran passejadora presenta ara Caminar Barcelona (Columna) Caminar Barcelona, un llibre on proposa 21 rutes singulars per una ciutat “on qualsevol racó és digne de ser visitat”. “Amb aquest llibre volia ensenyar a la gent a caminar, a descobrir el plaer i el gust de passejar per la ciutat i sorprendre’t”.

Per a Gabancho caminar és un “exercici d’introspecció” que fem “molt menys del que seria bo fer”. “És una manera de posar les idees a lloc, de reflexionar”, i per això ella recomana que la gent ho integri a la seva vida quotidiana. Per exemple, tornant de la feina. “Quan sortim de treballar, estressats, cansats, enfadats... com sigui, no hi ha res millor que una bona caminada per airejar la ment”. Ella, a més, defensa que Barcelona és una ciutat perfecta per a aquest exercici. “És molt amable per passejar, és canviant i atractiva i, a més, et va mostrant la seva història”.

Gabancho reivindica Barcelona més enllà del centre i els seus paisatges més coneguts. Per això les seves rutes són per llocs insòlits, com la Zona Franca, el Carmel o Montbau, que s’allunyen dels circuits més típics. Tot i això totes les rutes són accessibles, van d’una parada de metro a una altra, i es poden fer en poc més d’una hora. “Així és com es descobreixen històries amagades” i com es veu “que a Barcelona hi ha hagut molta política a favor de l’espai públic a diferència d’altres ciutats, com Madrid, que no està gens pacificada”. “Caminant s’aprèn a entendre com funciona la ciutat, la seva estructura més íntima, l’urbanisme, l’arquitectura, la vegetació, el panorama social i la memòria i la història. Caminant la ciutat se t’obre com un llibre”, resumeix l’autora.

Amb tots aquests motius a favor de sortir a passejar, us hem seleccionat vuit de les 21 rutes que Gabancho proposa en el seu llibre.

1 MONTBAU

De la falda de Collserola fins al barri d’Horta

Gabancho explica que aquest és un dels barris menys coneguts pels barcelonins i, per tant, el proposa com a descoberta i assegura que és “ben divertida”. La ruta comença a la parada de metro de Montbau i puja cap als polígons fins al carrer Arquitectura, passa pel carrer Vayreda vorejant la falda de Collserola, que en aquesta zona ja mossega la ciutat. La ruta puja fins a l’ermita de Sant Cebrià i baixa cap a Les Heures i la Ronda passant pel Velòdrom i el Laberint d’Horta cap al carrer de Mura i cap al passeig Valldaura.

2 ZONA FRANCA

Desconeguda, poligonera, insòlita i interessant

“Aquesta ruta m’encanta perquè travessa un barri en transformació que conviu amb alguns espais antics, de polígons indústrials vells”, explica Gabancho, que troba la passejada “insòlita i molt interessant”. Ella proposa començar a la plaça Cerdà i per tots els carrers de la zona que “la Fira està colonitzant”. Continua baixant pel carrer de l’Energia, el carrer del Cobalt, del Plom i la plaça del Nou, escenaris industrials amb la silueta de Montjuïc al fons plens de polígons i edificis. A partir d’aquí pel carrer del Cisell es travessa el passeig de la Zona Franca cap al Cementiri Nou, que ofereix “una visió onírica”, segons l’escriptora, que recomana fer-hi una visita guiada, i segueix la ruta per acabar al carrer dels Motors.

3 SANT MARTÍ

Un carrer amagat amb moltes sorpreses

Gabancho proposa prendre el pols a la ciutat que creix, la que s’expandeix, i poder ser testimonis de la seva evolució. Comencem la ruta a la parada de metro del Clot i enflilem un carrer Aragó que va perdent les característiques que el defineixen a l’Eixample, ja que aquí té una aparença més de rambla. Arribem així al carrer Andrade, que l’escriptora diu que “és d’aquells que no coneix ningú però que val la pena descobrir per veure com la ciutat es va anar omplint d’habitatges a partir dels anys 50”. El carrer travessa tot Sant Martí de Provençals i és una experiència de memòria arquitectònica i urbanística. Després es pot continuar pel carrer Cantàbria, la rambla Prim i baixar per Alfons el Magnànim. Arribem als confins de la ciutat i seguim en direcció al Fòrum, on donem per acabada la ruta.

4 CIUTAT VELLA

Els secrets de la Barcelona més coneguda

La Barcelona de postal, la més coneguda, fotografiada i comentada, també té racons secrets i menys coneguts i aquests són els que ens proposa Gabancho amb la seva ruta que comença a l’Eixample, passa pel Raval, el Gòtic i acaba a la ronda de Sant Pere. És un passeig per la història però també pel present d’una ciutat que ha convertit el turisme en una de les seves principals fonts d’ingressos i que en aquest barri desborda per tot arreu. Gabancho destaca el carrer Corders, que continua amb Carders i Boira com a exemple de “passeig fascinant, recte i ple de vestigis històrics”.

5 CLOT

De l’Arc de Triomf fins al casc antic del Clot

Aquesta ruta comença a la plaça Tetuan i baixa pel passeig de Sant Joan fins a l’arc de Triomf, una zona que a l’escriptora la fascina perquè és on situa la burgesia potent que tenia el primer catalanisme com a objectiu vital. El passeig s’endinsa cap al Fort Pienc i arriba al Clot, amb tot un nucli antic i fascinant per descobrir, passant per la plaça de les Glòries. Per acabar, un bon passeig pel Parc del Clot, un d’aquells parcs “de la primera onada democràtica que va intentar clapar de verd una ciutat increïblement densa i malgirbada”, tal com recorda l’autora en el llibre, fent memòria d’altres temps i (de la que semblava) tota una altra ciutat.

6 NOU BARRIS

Parcs i esglésies poc conegudes

El passeig comença a la parada de metro de Canyelles i, tot i que l’autora reconeix al llibre que “el paisatge que ens rep no és encisador”, la ruta, ens assegura, val molt la pena. Anem al Parc de Josep Maria Serra Martí i a un altre parc, el Central de Nou Barris, un espai quasi infinit, i seguim fins a l’antic sanatori per accedir a Can Peguera, un barri que per a Gabancho val el viatge fins allà. “Manté l’esperit de les cases barates, construïdes a finals dels anys 20 i que encara està ben conservat”, destaca. L’escriptora recomana caminar-hi, perdre-s’hi, si cal, i xerrar amb els veïns i descobrir l’església de Sant Francesc Xavier i seguir cap al Turó de la Peira fins a la sorpresa final: l’església dedicada a Santa Eulàlia, que data del 1782, “una església rural que ningú coneix i que és una delícia”.

7 VALL D’HEBRON

Un passeig surrealista i alguns descobriments

L’escriptora avisa. Aquesta ruta té un toc “surrealista”. I això per què? Doncs perquè el barri de la Vall d’Hebron, fet a l’època olímpica, va ser una urbanització a l’engròs, amb un parc que no funciona com a parc, amb carrers enormes per on només passen cotxes i bancs sota oliveres que no han fet mai ombra. Tot i això, Gabancho creu que val la pena caminar-hi. La ruta comença al metro de Vall d’Hebron i discorre fins a Horta. Passem pel Pavelló de la República, l’Escultura dels Mistos, la finca de la Granja Vella, la Clota i un Carmel que ja no s’assembla al de Marsé i Últimas tardes con Teresa.

8 VALLVIDRERA

Una ruta de propina per als amants de les bones vistes

Gabancho proposa baixar a peu des de Vallvidrera a través d’alguns dels carrers que surten de la Carretera de les Aigües i baixen, amb molt pendent, cap a la ciutat. Comencem a la plaça Ventura i agafem un tros de la Carretera de les Aigües, ideal per als amants de les vistes grandiloqüents de la ciutat, per enllaçar amb el carrer de Carroç, refet fa poc, seguim cap a l’avinguda de Vallvidrera fins a la Ronda per acabar a la plaça de Sarrià, la desembocadura del senyorial Major de Sarrià, amb les seves cases majestuoses però sempre discretes, seguint aquell esperit tan català de poca ostentació.