Catalunya i el benestar d’Espanya
AIXÍ QUE EL PARLAMENT va aprovar la declaració de sobirania del 9-N, el govern espanyol va sentir-se en la seva salsa per primera vegada en tot el procés: per fi podia fingir que el debat era jurídic, que és el terreny que millor trepitja perquè hi té les de guanyar. Per fi tenia una coartada per refinar el mètode d’escanyament del FLA. ¿Que el Parlament diu de marxar perquè dos milions de catalans han votat a favor de constituir-se en un estat independent? Doncs no cobren. A partir d’aquell moment, a Catalunya se la podia menysprear públicament. Ideal en època electoral.
El problema és que aquest tipus de llenguatge emborratxa. I ahir va marcar un nou màxim: la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va afirmar que si Catalunya manté el seu benestar és per la solidaritat d’Espanya. No cal ser economista per saber que és exactament al revés, tot i que no és exclusiu de Catalunya. També es pot dir del País Valencià, de les Balears o de Madrid. Però tothom sap que el FLA són, en bona part, els diners dels nostres impostos.
El PP ja fa temps que ha acceptat fer de dimoni a Catalunya a canvi de governar a Espanya. I així li ha anat: el 2011 va escombrar a Espanya amb el 44% dels vots, però a Catalunya es va quedar al 20%, el tercer. I més greu el 27-S: en unes eleccions on hauria pogut encarnar un no nítid va quedar el cinquè de sis partits, amb només, atenció, 12.000 vots més que la CUP.
Vinga, continuïn menystenint Catalunya, perquè els rècords hi són per trencar-se. Només dos precs a la vice : no menteixi i no cal que surti en un vídeo dient en català “Jo estimo Catalunya i els catalans”.
