Excepcions que fan de coartada del sistema

EM RETORNEN moltes de les idees apreses en la conversa amb Craig Calhoun, director de la London School of Economics. Com la seva crua descripció de les conseqüències del procés d’elitització i jerarquització de les grans universitats. “Abans l’elit tenia a veure simplement amb qui anava a la universitat. Ara les oportunitats són diferents segons el que pagues per anar a les millors universitats. El que més ràpid ha crescut són les escoles de negocis, que han alimentat el sistema global i li ha donat combustible, incloent-hi el que ens ha dut a la crisi”. Aquest cercle viciós té un altre component: els preus s’apugen i estudiar és una inversió que caldrà recuperar. Ho explica així: “A la LSE no tenim més remei que apujar tarifes, perquè el govern britànic proporcionava als anys 80 el 85% del pressupost i ara menys del 7%. Els estudiants s’endeuten per pagar la carrera i pensen que no poden fer crítica teòrica, que és millor fer finances i trobar feina a Goldman Sachs”.

Hi ha gent que prospera i hi accedeix. Però Calhoun té clar el seu caràcter excepcional, que confirma la regla. “Harvard acull estudiants negres i pobres: els dóna beques i els introdueix en les elits, i així el sistema es legitima, perquè hi ha alguna gent pobra educada. Ja no són pobres, segueixen sent negres i accedeixen als consells de grans empreses”. Calhoun ha impulsat una càtedra sobre la desigualtat a la LSE i creu que les universitats han de retornar a la societat la seva inversió formant estudiants que arreglin el món en lloc d’espatllar-lo. Convé lluitar per un sistema educatiu amb meritocràcia autèntica en lloc d’excepcions que fan de coartada.