No prevenim, enfeinats amb emergències

RELLEGEIXO l’entrevista a Loretta Napoleoni, experta en jihadisme, que vaig fer fa uns mesos. Deia que el febrer del 2014 no li volien ni publicar el llibre. Ni premsa ni intel·ligències assumien el que s’estava preparant, tot i que els entesos ho alertaven. Tal com es va advertir de l’Iraq, i s’ha anat avisant de Síria.

Però aquest és un món embogit que ignora la realitat, amaga el cap sota l’ala, i no té temps de prevenir perquè estem enfeinats tapant forats, atenent emergències. Ara posem cara d’indignats i bombardegem i fingim tenir solucions simples i urgents a un drama complex. I d’aquí uns dies apareixerà una altra emergència que ens permetrà oblidar aquesta.

L’exemple més evident d’un món que prefereix mal curar que prevenir és el canvi climàtic. Hi ha poques desgràcies més anunciades i més ignorades. Fins i tot els més optimistes comencen a témer que no hi serem a temps. Perquè fer els deures a última hora o estudiar a l’hora del pati serveix per a algun trimestral, però no resol grans exàmens. I el jihadisme o el canvi climàtic o la pobresa creixent o la mort de la classe mitjana o l’enriquiment obscè dels més rics del món o la crisi dels refugiats són problemes que no s’arreglen amb cap cop d’efecte mediàtic.

I el pitjor és que la cultura de l’emergència inunda les nostres vides. Ens preocupem de la salut quan la perdem, valorem un amic quan no hi és i entenem la importància de cuidar els fills quan han marxat de casa. Ens desborden tantes coses urgents que oblidem les importants. I les emergències duren poc, i a més les abandonem sense arreglar-les del tot, perquè n’apareix una de més cridanera.