Què ens cal per tenir cura dels de casa nostra

Ahir suggeria petits canvis que podem fer per anar arreglant la nostra vida amb la certesa que com més ho fem més arreglarem el món. Caminar més, contaminar menys, consumir productes de proximitat o cuidar més els de casa en lloc de delegar-ho. He rebut més propostes, des de triar bé el banc o la companyia elèctrica fins a tractar millor a tothom, o malbaratar menys, o tenir horaris més racionals. Pensar abans d’actuar i procurar que el que fem tingui sentit. La part més controvertida del que proposava és això de cuidar més els de casa en lloc de contractar perquè ens ho facin. Hi ha tres aspectes delicats. El primer és que la cura de les persones acaba majoritàriament en mans de les dones, de manera que quan la responsabilitat no se subcontracta vol dir que és ella la que ha de fer l’esforç i interrompre la seva carrera laboral. Si pensem a fer coses que tinguin sentit, caldria compartir-ho del tot. El segon aspecte delicat és que si parlem de dedicar-te a cuidar els petits, corres el risc de quedar descavalcat del circuit professional i no poder-t’hi reenganxar. Aquí sí que és qüestió de prioritats, i d’exigir regulacions que facilitin i afavoreixin la reinserció. El tercer aspecte és que si penses a deixar la feina per cuidar el pare o la mare, deixes de cotitzar i poses en perill la teva pensió. Tant el punt dos com el tres porten a una conclusió que comença a ser una evidència que cau pel seu propi pes. Si volem que neixin més nens, que els necessitem, i assumim que cada vegada hi haurà més vells, afortunadament, cal plantejar seriosament una renda bàsica amb cotització inclosa per a qui es dediqui a tenir cura de les persones dependents de casa.