Toca construir relacions de confiança

‘CONFIANÇA’ ÉS una paraula preciosa en vies d’extinció. La crisi ha minat la confiança en un sistema que genera desigualtat de manera descontrolada. No hi ha correspondència entre mèrits i resultats, s’han bloquejat sortides, coneixem cada cop més casos de corrupció. No ens refiem dels altres. I sovint confiem ben poc en nosaltres mateixos.

Una vegada vaig sentir un pare cridar al seu fill, des de la grada d’un estadi: “Has de tenir més confiança, inútil”. Així, no. La confiança requereix risc, l’has de regalar d’entrada, i si funciona, hi corresponen. Has de confiar en algú, jugar-te-la. Si surt bé, el cercle esdevé virtuós. Si te la fots, et costarà més córrer nous riscos. Ara estem escaldats, però només ens en sortirem aprenent a confiar en cadascun de nosaltres. I triant persones en qui puguem confiar, i donant-los marge. Amb paciència.

Els poders estan ocupats per una testosterona patètica, dominada per la por a perdre. Per això sempre volen guanyar a base de pressionar, imposar, acorralar. No es plantegen la seducció ni la cooperació. I així ens va. Tothom vigila els altres, i els pitjors rivals solen ser presumptament els teus. No serveix de res tenir algú al costat per força, perquè no li has deixat alternativa, abusant de posicions de poder. Surt més a compte la generositat, invertir en relacions on no sempre guanyes, però on comptes que el que has sembrat tornarà. La llavor de la confiança dóna fruits, però és lenta i només està a l’abast de valents amb objectius clars, que saben compartir.

Tenim una feinada a canviar de to i de mètodes i d’actituds si realment volem construir un nou país i un nou món que siguin rics en lligams de confiança.