Consells per poder parlar de Grècia
Vostè ja sap que aquest humil raconet té voluntat de servei públic. Per aquest motiu, avui, “manual bàsic per si vostè fos convocat (o convocada) d’urgència per anar a una tertúlia a parlar sobre Grècia”.
Primer ha de decidir si està molt a favor o molt en contra de Syriza (queda molt bé pronunciar-ho mig basc: Syritza). Si hi està a favor, parli de l’esquerra transformadora del sud d’Europa que obre les portes a la nova política. Si hi està en contra, són uns populistes perillosos. També ha de decidir si defensa les similituds o no entre Grècia i Espanya i entre Syriza i Podem. Però recordi que a les tertúlies busquen espectacle i originalitat, per tant triomfarà defensant que els països s’assemblen entre si i els partits no (o viceversa). Un cop centrat el tema, pot dir coses com: el resultat no sorprèn perquè el pronosticaven les enquestes, és la derrota de la socialdemocràcia clàssica, és la fi de l’establishment i del bipartidisme, aquesta Syriza no és la de fa dos anys, una cosa és la campanya i l’altra és la realitat, depèn amb quin partit pacti Tsipras veurem les seves intencions i, sobretot, “no dir que el gran debat serà la sortida o no de Grècia de l’euro és fer-se trampes al solitari”. Recordi d’incloure-hi, alternativament, expressions clau com “senyora Merkel”, “reestructurar el deute”, “ troica ” (sobretot, no es confongui pensant que és un partit grec o el nom del gos d’un dels candidats) i “tercer rescat”.
Ah, i mooolt important: si parlant del partit neonazi Alba Daurada confon “alba” amb “ lluvia ” pensi que sortirà a l’ APM?, i això serà el seu salt definitiu a la fama.
