La pròxima bombolla que petarà

En dos cèntrics carrers pròxims al meu (humil) domicili, i en locals amb lloguers que no baixen dels 12.000 € mensuals, han obert en poc temps quatre clíniques dentals. A peu de carrer i no petites. Sorprès per aquesta sobtada inflació, pregunto a un amic dentista què està passant.

El primer que em diu és que està encantat, perquè aquesta moda li proporciona molts clients que li arriben desesperats per haver perdut temps i, sobretot, diners. A continuació m’explica el misteri. Són a peu de carrer perquè el reclam és la vista. Passes per davant la porta, veus molta gent asseguda esperant i hi acabes entrant. Un cop a dins, el primer que fan és asseure’t en una sala de la qual surts havent pagat per avançat tot el tractament. Un tractament, per cert, que mai acabes d’aclarir quin és exactament perquè cada dia et visita un dentista diferent que desfà el que ha fet l’anterior. I a partir d’aquí et van marejant de sala en sala. Ara vagi cap aquí, ara cap allà (per això sempre hi ha gent esperant: és la mateixa, que va circulant estona i estona). El problema greu, però, vindrà quan la gent ja no piqui. O ja no piqui tant. Sense prou clients nous per aguantar l’enorme despesa i amb els tractaments en marxa ja cobrats, d’on sortiran els ingressos per pagar sous i elevats lloguers? Cada dia que passa falta menys per veure persianes abaixades i gent queixant-se. I no s’hi pot fer res?, pregunto al dentista informador. No. Res és il·legal, com al seu dia no era il·legal Corporación Dermoestética, que va passar de cotitzar en borsa a la fallida i va deixar empantanegats milers de clients i treballadors.