Belén Esteban derrota la Forcadell
G ran Hermano VIP està rebentant els audímetres. A Espanya i també a Catalunya. Aquí va aconseguir un 26% de quota i 505.000 espectadors. En segon lloc els catalans van preferir Cuéntame, a TVE, amb un 11% de share i 315.000 persones seguint les peripècies dels Alcántara. El .Cat d’Ariadna Oltra pràcticament va empatar amb la segona opció: 10,9% i 308.000 espectadors. No crec que d’aquestes xifres se’n pugui treure cap interpretació vàlida sobre el moment pel qual passa el procés ni serveixi de conclusió per assegurar científicament que el suflé ha baixat. Era el dia que a TV3 tornaven a entrevistar Carme Forcadell, que la gent ja la té molt escoltada i no estem en cap moment decisiu. Tot i que també és veritat que si hi ha algú sentit, escoltat i amortitzat a la tele és Belén Esteban. L’experiment televisiu de dijous serveix per evidenciar que parlar de la independència no sempre és sinònim d’èxit d’audiència. El procés no es pot convertir en un comodí per farcir programes amb la simple voluntat d’arrossegar espectadors incondicionals. L’espectador es crema, tip d’escoltar els arguments de sempre, amb les veus dels mateixos una mica més esgotats i desanimats. Però la valoració més preocupant que es pot treure d’aquestes dades d’audiència és l’enorme interès que desperta Gran Hermano VIP. Una colla de curts de gambals discutint sobre croquetes i teoritzant sobre com la seva conducta és percebuda pels espectadors. Belén Esteban va ser nominada i la dona es debatia entre tornar a casa i retrobar-se amb la seva filla o quedar-se a la cort de porcs on viuen tots junts com a prova d’amor incondicional cap a la seva nena. Deia que li era igual. “ Te lo juro por mi hija ”, insistia. Els espectadors també van poder contemplar com dos individus pentinats pel mateix Satanàs s’ho feien en un jacuzzi després de tenir una conversa en què a ell amb prou feines se l’entenia perquè no sap ni vocalitzar. Una altra concursant es tirava per sobre palanganes d’escarabats, vòmits de rata i sang. Més enllà d’això no passava res. Mai no passa res. Quatre hores de programa en què tot es basa a generar conflictes prefabricats entre individus a qui algú ha fet creure que són vips, que no tenen cap bagatge cultural i mantenen disputes sexistes i comportaments estereotipats. Però aquesta deixalla televisiva va arrossegar més de mig milió d’espectadors a Catalunya i va ser líder d’audiència del dia. Toni Clapés aquesta nit ens dirà que som Com som. Però, ens agradi o no, també som el que veiem.
