Crònica de les calces de la Pantoja
Dimecres, a l’apassionant magazín matinal de Susanna Griso, l’ Espejo público que tan bé combina política amb crònica negra i premsa rosa, van abordar un complicat cas de periodisme d’investigació d’alt nivell.
Van connectar en directe, davant de la presó on hi ha la Pantoja, amb el cosí d’una interna. “ Buenoh día, Zuzana! ”, li deia el Jose a la periodista, feliç de sortir a la televisió. La Griso, l’Albert Castillón i la resta de tertulians li demanaven la crònica del que s’ha esdevingut en el mòdul de la Pantoja en els últims dies. Era complicat entendre’l, no pas pel seu andalús tancat sinó perquè el noi s’enredava molt explicant les anades i vingudes de les recluses i ho feia més difícil que en la cèlebre escena dels germans Marx i el contracte. El Jose intentava explicar un conflicte amb un paquet de tabac i apuntava que la seva cosina “ ze encuentra mu fruztroza y no tiene ganah de comé ni ná ”. Una de les col·laboradores del programa li preguntava si no tenia por que el fet d’explicar aquelles xafarderies a la tele compliqués la vida de la parenta a la garjola. El noi, descarat, li responia: “ ¡No! ¡Ademá, zi tu no zabe ni quién zoy yo! ” Aquesta era la font privilegiada. Albert Castillón, sempre molt ben informat, li va fer la pregunta clau: “ ¿Desapareció algo más propiedad de Isabel en su celda? ” I el noi responia: “ Zí. La compañera de cerda le cogió unah bragah a Izabé Pantoja ”. I aquí és quan l’equip del programa va començar a gaudir de valent amb el tema. Tots reien i la Griso va demanar música de suspens. “ ¡Nos van a quitar el Ondas! ”, deia burleta Castillón. Un col·laborador preguntava: “ ¿Tienes detalles de las bragas en cuestión? ¿El color? ¿La talla? ” El noi responia diligent: “ ¡Zon de encaje! ” Tots feien preguntes a la vegada i el cosí cada cop s’enredava més. Vam entendre que ell parlava cinc minuts per telèfon cada dia amb la seva parenta perquè així pogués filtrar la informació a la tele i gaudir dels seus cinc minuts de glòria. “ ¿Ha recuperado Isabel sus bragas? ”, deia un. “ ¿No me estarás diciendo que las bragas han salido a la calle en libertad antes que Isabel Pantoja? ”, preguntava un altre. Quan va acabar la crònica la Griso demanava: “ Ponedle música de 007 porque es lo que se merece Jose ”. I tots enriolats feien broma amb el que acabava de passar. Molta conya amb el Jose però és el que marca el nivell del programa. Aquest és el missatge que es dóna a l’audiència: que qualsevol és benvingut a la tele si és per explicar la misèria més banal i les baixeses del famós de torn. I a sobre els periodistes et riuen les gràcies.
