Infracampanades 2015
El Cap d’Any és aquell dia que ressuscita Eugenio en algun canal o altre de la tele. Aquesta vegada va ser a La 2. També és aquell dia en què la majoria de cadenes opten pel revival i forcen l’espectador a creure que qualsevol època passada va ser millor. A TV3, abans de les campanades, ens van colar una promoció com una casa de pagès de l’espectacle teatral del Polònia com a prèvia de la selecció dels millors esquetxos musicals del programa. Un publireportatge de la funció del Poliorama en tota regla. L’espectacle de La Fura dels Baus a les fonts de Montjuïc funciona i TV3 ha fet bé de dur a terme les seves campanades a remolc d’aquesta festa. Roger de Gràcia i Màbel Martí van fer un tàndem agradable. A Canal Sur no van tenir tanta sort: els vídeos de les famílies andaluses desconcertades intentant menjar el raïm superen l’èxit i la comicitat de la patinada televisiva de les campanades des d’Almeria.
A la resta de cadenes espanyoles es consolida la cervesa com a beguda oficial per brindar. Només TVE va fer servir cava. Tampoc queda cap presentador que mengi raïm. El sector femení continua competint per veure qui va més despullada. Aquest 2015 va guanyar Cristina Pedroche a La Sexta amb una mena de camisa de dormir. Sorprenentment la més tapada era la presentadora de TVE de les Canàries i això que allà estan a vint graus.
L’espectacle de Telecinco és, com cada any, infratelevisió. Els personatges d’ El Chiringuito de Pepe (sense Santi Millán) presentaven 12 uvas y un croquetón. Van treure una croqueta de la mida d’una truja. El Langui portava la capa de Ramón García i van deleitar l’audiència amb crits, cops, caigudes i histerisme només apte per a infrapersones. Després van continuar amb un programa que combinava música i esquetxos de vodevil. El protagonitzava un actor romanès sobremusculat i hi sortien minyones borratxes, prostitutes i senyors en calçotets. Cada frase que pronunciaven tenia un “ ¡coño! ” i un “ ¡joder! ” A Antena 3, Carlos Sobera i Anna Simon repassaven campanades d’anys anteriors, recuperant fins i tot una errada històrica del malaguanyat Constantino Romero. Per descomptat, després van enviar el condol a la família perquè no fos dit.
A TVE és com si continuéssim als anys noranta amb Anne Igartiburu i Ramón García amb la capa de Dràcula. En el programa musical caspós de després els playbacks eren per plorar. Bustamante encara deu estar buscant el final de la seva cançó. Però vés a saber, d’aquí deu o vint anys hi ha qui tot això s’ho trobarà en un resum de Cap d’Any i s’ho mirarà amb nostàlgia.
