Prohibit parlar del passat
El millor de la ciència-ficció és que permet abordar temes i qüestions delicades que no es poden tractar obertament i amb naturalitat. És un gènere que pot fer una lectura subtil entre línies per explicar alguna cosa que queda subjacent en l’argument. Un cop acabada la primera temporada de l’extraordinària sèrie El Ministerio del Tiempo de TVE tinc la impressió que això és el que ha passat. Després del primer episodi tenia dubtes sobre quins episodis de la història d’Espanya abordaria aquesta sèrie i fins a quin punt seria capaç de tocar etapes que una Transició maldestra ha decidit ocultar. ¿Seria capaç El Ministerio del Tiempo de parlar del 1714, dels bombardejos a la població durant la Guerra Civil o de les execucions i tortures durant la dictadura de Franco? S’ha fet evident que no. En la realitat, Espanya no ha volgut recuperar la seva memòria històrica. Observant els diàlegs d’alguns personatges i l’evolució de la trama intuïes que la mateixa sèrie intentava enviar-nos aquest missatge. El Ministeri del Temps és un organisme privat i secret del govern i un seguit de funcionaris vetllen per mantenir intacte el passat. El subsecretari protagonista i responsable d’aquest organisme recalca als funcionaris en diverses ocasions: “ La misión del Ministerio es evitar que alguien reescriba nuestro pasado y preservar nuestra memoria histórica ”. En el primer capítol, el funcionari que acaben de reclutar pregunta: “ Entonces, al poder viajar al pasado ¿se podría mejorar nuestro presente? ” I el subsecretari l’adverteix amb duresa: “ Esto sería peligroso. Nuestra historia puede que no sea la mejor posible, pero podría ser peor ”. Heus aquí l’evidència d’aquest immobilisme: el passat no es toca. En l’últim episodi hi apareixia Federico García Lorca als anys 20, quan estava intern a la Residencia de Estudiantes de Madrid. El funcionari protagonista és conscient que Lorca acabarà assassinat i el turmenta no poder modificar el seu destí. Els protagonistes que han de vetllar per preservar aquesta memòria històrica es volen revelar contra aquesta prohibició i trair els principis del Ministeri. Però els que ho han fet són durament castigats i enviats a la presó. I és que en aquest Ministeri que els té reclutats hi ha infinites portes a la història passada, però només els deixen obrir-ne unes de concretes. Hi ha portes que no poden traspassar. O obeeixes el Ministeri renunciant als teus ideals o hi estàs en contra i deixes d’existir. “ ¿Qué tiene este Ministerio que nos convierte a todos en unos hijos de puta? ”, pregunta exasperat el protagonista quan veu que no pot abordar el passat com ell voldria. El missatge és clar: no remoguis la història o seràs castigat. El Ministerio del Tiempo delata (conscientment o per casualitat) la negativa d’Espanya de parlar del seu passat.
