TVE: l’art d’esborrar la història
Es podria fer una tesi doctoral amb l’Espanya que està retratant Bertín Osborne a TVE amb En tu casa o en la mía. No n’hi ha prou que estiguem tips de veure el saló opulent i el jardí de luxe del cantant programa rere programa. Que el defensor de l’espectador demanés disculpes pel programa que va dedicar a la néta de Franco no va servir de res. Aquesta setmana ens va tocar l’adoctrinament de l’etapa de la Transició de la mà del fill d’Adolfo Suárez. I lluny de retratar l’Espanya reprimida de la dictadura ens tornen a oferir un discurs sobre Franco com un avi tolerant, amb visió de futur i fins i tot simpàtic. Adolfo Suárez Júnior va estar explicant les converses del seu pare amb Franco i com es va anar guanyant la confiança del dictador. I Franco sempre acaba semblant un home raonable que, tractat amb l’audàcia sobrenatural de Suárez, actuava amb condescendència i de manera cabal. Passa el mateix a l’hora d’explicar el restabliment de la monarquia a Espanya. Franco torna a ser el cap d’estat assenyat que va saber triar l’home adequat i donar-li bons consells a Joan Carles. De la mateixa manera, el dictador és dibuixat com un home responsable que va tenir la intel·ligència d’unir el destí de dos homes impecables com Suárez i el Borbó. Un visionari, vaja. I sembla que aquest vincle entre president i monarca va donar un futur de grans llibertats al país sota la generosa supervisió del cap d’estat. Suárez fill només menciona una sola vegada Franco com a dictador, i ho fa amb indulgència, com una opció possible més per anomenar-lo així aquells que se sentin més còmodes usant aquest terme. En el seu discurs, la figura de Franco torna a tenir matisos i elements positius. Quan el fill de Suárez parla dels anys del Movimiento es refereix als partidaris del règim dictatorial com “ los otros ”. Un eufemisme que suavitza molt la història d’Espanya. Per descomptat, igual que va passar amb el programa dedicat a la néta del dictador, tornem a recuperar les imatges de Franco amb cançons nostàlgiques i dolces.
El dia que TVE emeti una entrevista o un documental en què mostrin la trajectòria política de Franco amb rigor, la forta repressió social que existia durant el seu règim, les sentències de mort i les constants vulneracions dels drets humans serà una sorpresa. És evident que la cadena està maquillant la història del país, esborrant la realitat viscuda i afavorint l’oblit i el desconeixement de la dictadura. Tot el contrari del que hauria de fer una bona televisió pública amb voluntat de servei.
