Televiolència de gènere
Anem a notícia diària sobre dones assassinades per les seves parelles, però els magazins matinals espanyols han quedat encallats amb el crim de les noies de Conca executat per un tal Sergio Morate detingut a Romania. Presentadores i col·laboradors es recreen en hipòtesis i vies d’investigació perquè l’assassinat té tots els elements que exigeix el manual del morbo televisiu: familiars i amics disposats a parlar davant les càmeres, policies que accepten ser entrevistats, truculència en les morts, procés llarg d’autòpsia, filtracions de la investigació als periodistes, assassí identificat del qual es poden indagar detalls personals i unes víctimes joves i atractives que generen empatia amb l’espectador. El crim perfecte per amenitzar el tedi televisiu de les vacances.
A TVE entrevisten el fiscal i demanen la prova del polígraf. A Antena 3 i a Telecinco suquen pa amb l’entrevista que els ha concedit la dona del còmplice que va acollir Morate a Romania. Fan reportatges tipus “Así es la casa donde se escondía Sergio Morate”. A Cuatro indaguen en els detalls de la recerca del cotxe del criminal.
La violència de gènere rep a la televisió més popular un tractament invers al que demana una plaga social d’aquestes dimensions. Els crims masclistes s’acaben convertint en narracions llargues i apassionants, en thrillers carregats de suspens. Posen l’accent en el conflicte de parella, debaten sobre els motius de discrepància i fins i tot sobre els arguments que esgrimia l’assassí per cometre el crim. Prenen part i jutgen els implicats. Amics i familiars surten justificant les pors i detallant els arguments que tenien per no denunciar l’assassí o explicant que no va servir de res fer-ho. S’acaba donant repercussió a les excuses i al drama. Al final, es debaten les raons del crim. Si aquests programes poden tenir alguna utilitat és la de poder fer pedagogia sobre la violència de gènere, condemnar-la sense retòriques i facilitar vies de sortida. Poden donar pautes i mostrar casos positius de dones que s’han alliberat dels seus botxins. En canvi fan literatura visual del calvari i la mort. Es transmet un relat etern de terror que psicològicament paralitza a qui també el pateix i perpetua la seva esclavitud. La tele és una eina molt poderosa que ben utilitzada pot contribuir amb eficàcia a lluitar contra la violència de gènere. En canvi s’està fent servir com un ventilador per allargar el drama i transmetre la sensació que aquestes morts són una cosa normal en la nostra societat.
