La batalla mediàtica de Rússia
Durant tres dies hem seguit unes cròniques de Manel Alías als Telenotícies molt reveladores a nivell periodístic. El corresponsal de TV3 ha entrat a Síria incrustat a l’exèrcit rus, visitant la zona que controlen. Informar sota la tutela de l’exèrcit implica perdre molta llibertat explicativa i estar sotmès a un punt de vista molt concret: el que interessa a l’exèrcit i al seu govern. Controlen els llocs on pots accedir i les persones que pots entrevistar.
De tota manera, Alías, amb molt bon criteri, ha informat sense amagar les limitacions a què estaven sotmesos els periodistes de l’expedició. Les seves cròniques en tot moment recordaven que allò era el que l’exèrcit rus volia ensenyar i precisava el que no podien mostrar. El primer dia, per exemple, vam poder veure les condicions en què viatjaven els periodistes, dins d’un blindat rus, i com determinades ciutats destruïdes i desertes només les podien veure a través d’un petit espiell del vehicle. El periodista també indicava les peculiars casualitats que es produïen en el trajecte: per exemple com en l’única ciutat on els deixaven aturar-se hi havia el governador de la regió presumint de les grandeses de l’exèrcit i de com havien alliberat la zona dels terroristes. Alías assenyalava com els comandants parlaven de “victòria de l’exèrcit” i feia servir el marge de llibertat interpretativa que li quedava per advertir-nos: “Parlen de «victòria» però cal plantejar-se què en queda d’un lloc turístic i de qui queda a la zona”. I ens mostrava edificis enrunats i un petit grup d’homes amb casc col·locats en filera com si fossin un comitè de recepció.
La ironia sempre arriba una mica més lluny. A la base aèria que l’exèrcit rus té en territori sirià podien entrevistar un comandant, però Alías feia notar a l’audiència com el militar corregia les preguntes per desviar les respostes en el sentit que li convenia. El corresponsal també explicava en una crònica amb exemples quines imatges agradaven a l’exèrcit (avions enlairant-se) i quines no (gent corrent en ciutats bombardejades). Aquest dimarts, l’últim dia a Síria, Alías ha explicat tant a Els matins com al TN les condicions periodístiques en què ha hagut de treballar. “Ja sé que les meves cròniques no agradaran als militars russos”. I ho deia perquè els revisen els continguts. Segurament no els agradaran, però als espectadors sí. Perquè amb l’honestedat informativa amb què ho ha plantejat Alías ens ha quedat clar què era propaganda i què censura. I d’això en pots treure conclusions prou significatives.
