07/01/2015

Les presses per informar

2 min

El progrés cada vegada més admirable de les tecnologies permet que rebem la informació de manera més immediata. Amb les xarxes socials ens hem tornat més exigents amb la imminència de notícies. Volem saber què passa en temps real. Els mitjans de comunicació competeixen entre ells per oferir aquest servei a l’audiència: lluiten per obtenir vídeos, reaccions, dades, imatges, fotografies i tuits a l’instant en què passen. La tragèdia d’ahir a la redacció de Charlie Hebdo en va ser una prova més. Els magazins matinals que estaven en marxa van engegar la màquina de vomitar dades sense haver-les paït abans. Això provoca en l’espectador una satisfacció immediata. Les tecnologies sacien aquest neguit de saber, però els formats televisius de xerrameca matinal, i els professionals que proporcionen la droga dura sense control durant aquest síndrome d’abstinència informativa, no tenen temps de construir els filtres que demana el periodisme: el rigor, l’ètica, la reflexió, la selecció, el relat coherent, l’anàlisi ajustada i la professionalitat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ahir a Las mañanas de Cuatro l’atemptat a la revista satírica es va convertir en un despropòsit carregat de verborrea barata per intentar seguir el ritme d’arribada d’imatges i omplir els buits informatius. Ens van ensenyar el vídeo en què primer fereixen i després rematen un policia sense advertir de l’extrema duresa de l’escena. Els mateixos tertulians ho van comentar sobre la marxa, sorpresos de la barbaritat que es van trobar als nassos. L’espectador va haver d’empassar-se el vídeo amb uns “ ¡Qué horror! ”, “ ¡Ay, no! ”, “ ¡Ay, Dios! ” de fons i la descripció en veu baixa d’un altre tertulià, que, com si fos al sofà de casa, s’exclamava: “ ¡Y se han pirao! ¡Y se han pirao! ” El gran comentari de valoració de l’escena va ser: “ ¡Qué ausencia de nula empatía con el otro, eh! [sic]”, “ ¡Es tremendo! ” Per allà al mig hi va aparèixer Sor Lucía Caram, que també hi ficava cullerada. El presentador li preguntava a la monja: “ ¿Qué puede haber en la cabeza de esta gente para cometer este tipo de barbaridades? ” I Caram contestava com si fos experta. Un tertulià treia conclusions: “ Se nota un atentado muy preparado, muy elaborado, con terroristas cualificados que sabían lo que querían hacer y a quién querían asesinar ”. El periodista parlava com si hagués investigat el cas quan en tot el matí no s’havia mogut del plató. I ell què sap? La immediatesa informativa de vegades comporta la degradació qualitativa del periodisme.

stats