Un tresor deixat de la mà de Déu
Sovint tens la sensació que a Televisió de Catalunya tenen programes comprats que ni saben valorar ni saben què fer-ne. Serveixen de simple farcit. Queden perduts enmig de les graelles de les cadenes temàtiques i és impossible que cap espectador s’hi fidelitzi. Bona part de l’audiència ni tan sols arriba a saber ni que existeixen. Un d’aquests casos és La cuina de Rachel Khoo. Ara que els espais de gastronomia atrapen l’audiència encara és hora que entengui què hi fa aquest espai de 25 minuts de la BBC abandonat a l’Esport3. L’emeten cada dia tres cops sense horari fix. No li fan cap mena de promoció ni té cap repercussió. I és una llàstima, perquè és un petit tresor amb molt de ganxo. A la web del 3alacarta el trobareu.
La Rachel Khoo és una xef anglesa de 35 anys formada a Le Cordon Bleu de París. És una noia bonica amb un gust exquisit, no només a l’hora de cuinar sinó a l’hora de triar un context amb molta telegènia i un estilisme vintage que crea tendència. Els seus llavis no us passaran desapercebuts i a les noies més atrevides els vindrà de gust comprar-se un carmí com el que fa servir ella. Té un aire d’Amélie. La Rachel Khoo, a més, és periodista gastronòmica i escriptora. Els seus llibres de receptes i els seus programes a la BBC es venen i s’emeten arreu del món, des de Suècia fins a Sud-àfrica passant pels Estats Units. Allà la Rachel s’ha guanyat un lloc en els canals de cuina especialitzats més populars. A Televisió de Catalunya, però, el seu programa delicat i apetitós està deixat de la mà de Déu. De moment a l’Esport3 (ja em direu què hi pinta allà) estan emetent els programes on explica la cuina francesa des del seu petit i ben aprofitat apartament de París. Tot plegat té un aire d’aquella comèdia gastronòmica nord-americana, Julie i Julia, que protagonitzava Meryl Streep.
La cuina francesa és visualment atractiva i molt agraïda per ensenyar-la a la televisió. En 25 minuts la Rachel Khoo mostra racons de París relacionats amb el menjar i executa amb precisió un parell o tres de receptes. Algunes d’extraordinàriament simples i altres no tant. La xef i presentadora enamora la càmera i explica els plats amb alegria i senzillesa. I encara que no sàpigues cuinar, la vista se te’n va als seus vestits i a les rebeques de coloraines. Ho fa tot en uns minúsculs fogons i treu culleres i pots dels racons més inesperats. I el resultat final del plat és sempre atractiu i llaminer. En un moment que els programes gastronòmics ben fets estan tan buscats, Televisió de Catalunya bada i desaprofita el que té.
