Holanda vol retornar a Turquia tots els refugiats que arribin a Grècia

BarcelonaEl govern holandès ha presentat una polèmica proposta per pal·liar la crisi de refugiats a Europa: vol que Turquia accepti el retorn de tots els migrants que arribin amb pastera a Grècia, a canvi que la UE es comprometi a reallotjar cada any entre 150.000 i 250.000 refugiats instal·lats al país. El pla holandès arriba quan Suècia ha anunciat la deportació d'entre 60.000 i 80.000 persones a les quals ha negat l'asil.

El pla l'ha elaborat pel primer ministre holandès, Mark Rutte, i el seu soci de govern, el laborista Diederik Samsom, i serà la proposta de la presidència europea de torn, que des del gener ostenta Holanda, a la resta d'estats europeus. La idea topa amb l'oposició d'Amnistia Internacional: "qualsevol pla de reassentament que depengui de tancar les fronteres i deportar desenes de milers de persones negant-los el procediment d'asil és una bancarrota moral", denuncia John Dalhuisen, director per a Europa de l'organització pro drets humans. "La resposta paneuropea a la crisi de refugiats global ha estat desordenada: calen solucions i han d'arribar de pressa. Però de cap manera es pot justificar la vulneració de la llei i les obligacions internacionals".

El dret internacional preveu que les persones en situació de vulnerabilitat que fugen de la violència o la persecució tenen dret a poder quedar-se en un lloc segur i sol·licitar asil. Fa temps que la UE debat la idea de crear una llista de "països tercers segurs" i perquè el pla holandès tiri endavant (Rutte ha dit que s'ha de fer aquesta primavera, abans que els fluxes tornin a augmentar amb el bon temps), Turquia hauria de rebre aquesta consideració pels socis europeus. AI assegura que aquesta política contradiria el dret internacional. "Turquia no pot ser considerat un país segur per als refugiats... ni tan sols ho és per a molts dels seus propis ciutadans", alerta Dalhuisen. Amnistia ha documentat com Ankara (que acull 2,5 milions de refugiats sirians i 250.000 d'altres països, com l'Afganistan i l'Iraq) ha practicat expulsions il·legals i detencions injustificades. A més, la tramitació de peticions d'asil és tan llarga que deixa la majoria de refugiats en un llimb legal durant anys.

Mentrestant, el drama a l'Egeu continua. Malgrat la mala mar, unes dues mil persones continuen arribant cada dia en precàries embarcacions a les illes gregues, segons dades de l'ACNUR. Aquest dijous s'han ofegat 22 persones en el naufragi d'una pastera a l'illa grega de Samos.

La proposta holandesa arriba després que la UE amenaci Atenes de suspendre durant dos anys el dret a la lliure circulació dels grecs pel territori Schengen al·legant que les autoritats hel·lenes no estan protegint les seves fronteres.