Marsella, de l’estigma de la delinqüència al del radicalisme

ParísQuatre morts en 48 hores. Aquest és el tràgic balanç que han deixat dos atacs per venjances a Marsella els últims dies. El 2015 18 persones van ser assassinades en aquesta ciutat en circumstàncies semblants i, en poc més de tres mesos, aquest 2016 ja superen la desena. “Les venjances no diuen res sobre la problemàtica dels barris del nord de Marsella, però lamentablement és amb elles que els mitjans s’interessen per la ciutat”, sentencia Philippe Pujol, periodista marsellès autor del llibre La fabrique du monstre.

En aquests barris del nord, històricament obrers, els primers immigrants s’hi van a instal·lar a principis del segle XX. “Hi havia italians, armenis i espanyols, entre els quals molts gitanos d’Andalusia. Molts d’ells van ascendir socialment i van marxar a altres llocs, alguns es van quedar i van veure com arribava la nova onada migratòria dels 60 i 70, provinent del Magrib i les Comores, i s’acumulaven diferents estrats d’immigració al mateix lloc”, explica Pujol en el seu llibre. Els últims immigrants que hi arriben ara conserven l’esperança d’una vida millor. Encara no han estat pervertits per l’amargor de les estigmatitzacions que els esperen.

“El somni de la majoria de la gent que viu als barris del nord és tenir una vida normal: casa, cotxe, vacances… i un ascens social -manté el periodista-. Alguns veuen que no podrà ser, d’altres -una minoria- ho intenten amb la delinqüència, però pocs continuen per aquesta via perquè s’adonen que és perillós, que pot acabar amb la presó o la mort”.

Al llibre un grup de nois de 14 anys del suburbi de Les Cèdres expliquen com la policia els ha arrestat més de cinc vegades, l’únic nexe d’unió que tenen amb la República Francesa. “La policia són com infermers. Si aquests barris són els símptomes d’una República malalta, calen metges, no infermers. I els metges, que són els polítics, no s’ocupen d’aquests símptomes. Només s’ocupen de ser reelegits”, afirma Pujol.

I en aquest context, l’escola es veu engolida pel mateix sistema i no pot assumir el rol que hauria de tenir, sobretot en aquests barris. A França a cada infant se li assigna l’escola pública més pròxima al seu domicili. “Les famílies que disposen de mitjans econòmics i culturals suficients per creure en l’escola, canvien els seus fills de col·legi”, comenta Pujol. Els inscriuen en escoles privades o bé se les empesquen per canviar l’escola pública que tenen assignada. “Això implica que als centres públics dels barris més pobres només hi hagi fills de pares que no creuen en l’escola, i així s’alimenta el fracàs escolar”, explica el periodista. “Els nens no són ineptes, però ningú creu en ells i això fabrica els guetos escolars, el principi del problema”, analitza l’autor de La fabrique du monstre.

El radicalisme creixent

Però, qui és el monstre? “No és ni Marsella, ni els barris del nord i encara menys els seus habitants. El monstre és la República, que està malalta -diu Pujol- i tot el que contribueix al fet que aquest monstre que hem creat fabriqui radicalismes”. De radicalismes n’hi ha -entre d’altres- d’econòmic i de polític, aquest últim exemplificat pel Front Nacional, el partit d’extrema dreta “que dóna respostes simplistes a qüestions complexes”. A Marsella mana el radicalisme de la delinqüència, però Pujol alerta que el religiós guanya terreny amb la mateixa equació simplista: “La propaganda jihadista només té dues respostes: halal o haram. Bé o malament”.

Uns extremismes que creixen sota la batuta del carismàtic Jean-Claude Gaudin, alcalde de Marsella des de fa més de 20 anys. Un alcalde conservador poc vist als barris del nord, que només els trepitja “quan s’ha de tallar una cinta inaugural” i que gosa dir, en petit comitè i lluny de càmeres, que “mentre [els delinqüents] es matin entre ells, no passa res”.