La cimera contra el canvi climàtic de les subnacions
El president Mas intervé en la Conferència sobre el Canvi Climàtic, a París, davant els caps de l’executiu de 44 regions de tot el món
ParísI llavors el president de Catalunya va dirigir-se als presents. Darrere seu, en un plafó s’hi llegia: “Nacions Unides, Conferència sobre el Canvi Climàtic 2015, París, França”.
No és procés-ficció. Això passava aquest dilluns. Però entre els presents a l’auditori no hi havia François Hollande, Barack Obama o Xi Jinping, sinó caps de l’executiu pertanyents a 44 regions de tot el món que formen part del The Climate Group, una iniciativa que té el suport de l’ONU.
També en diuen “subnacions” (quina idea per als obridors de melons constitucionals...). El governador de l’estat nord-americà de Vermont, Peter Shumlin, va parlar per tothom: “A mi, aquest nom em sembla horrible. S’ho devien inventar a Washington. No som subnacions, som nacions supernaturals”. A la sala hi eren, entre d’altres, el lehendakari Urkullu, la premier escocesa Nicola Sturgeon (amb qui Artur Mas va fer un apart abans de començar), els govenadors de Jalisco i de l’estat de Washington, la premier d’Ontario i el premier de la regió sud-africana de KwaZulu-Natal.
El sud-africà movia el cap: “Els sento parlar de cotxes elèctrics quan el meu problema és, en realitat, que els meus votants no em desforestin el bosc quan surten a buscar llenya per poder cuinar”. I tothom va moure el cap quan els dos governadors estatunidencs van recordar que els republicans neguen el canvi climàtic, i que al costat d’inversions en panells solars i cotxes elèctrics encara han d’explicar a la gent els beneficis de posar doble vidre a les finestres.
I tots 44 la mateixa història: quan anuncien canvis en les polítiques mediambientals o posen ecotaxes, sempre surt algú denunciant que això destruirà llocs de treball. Però al de Vermont, que li faltava poc per posar-se en mode minut 17 i 14, li era ben igual: “El temps ha canviat. Els temporals ja m’han devastat l’estat tres vegades. Ponts, carreteres, cases... Els hi tinc dit, a Washington: «No vull una quarta vegada»”. Es veu que les subnacions, a tot arreu, es poden esperar.
