Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Coses que no hauríem de dir ni fer però que diem i fem

"No debería uno contar nunca nada […]. Contar es casi siempre un regalo ". Quan Javier Marías va escriure això, l'any 2002, no s'imaginava el que ens cauria al damunt amb Twitter. Ara ja ho sabem: tothom ho explica tot. Sense pensar-s'hi. Va bé per assabentar-nos de coses. I per haver-nos de penedir d'haver-ne dit d'altres. Fins i tot persones avesades a la repercussió pública cauen en el parany. El poeta @quimnadal preguntava ahir en un tuit: "Què passaria si algun dia els polítics calléssim en comptes de competir per l'espai i els titulars? A vegades convé descansar". Fantàstic, sobretot després d'haver deixat anar: "El PSC no suspendrà Pluma [regidor del PSC a Girona que marxarà amb Mascarell a la Generalitat de CiU], és Pluma que deixarà en suspens la militància mentre sigui al Govern. És d'una coherència implacable". Hores abans, @raulromeva piulava... tant és: sempre ho diu amb aquella foto feta en una piscina que vol ensenyar espatlla i que el fa semblar un capgròs. Dura competència per a l'avatar de @xaviertrias disfressat amb bata i fonendoscopi, tret de la portada de Barcelona vista per un metge . Sense pensar-s'hi ni repensar-s'hi, cap dels dos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT