Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Coses que s'haurien de copiar

El carregador de mòbils per inducció i els 'tablets' per a tota la família, dues tecnologies oblidades que pagaria la pena rescatar

Aquest estiu, Google s'ha gastat en la compra de Motorola Mobility sis vegades més del que va pagar per YouTube, i no ha estat per posar-se a fabricar mòbils, sinó per acumular 17.000 patents que protegeixin el sistema Android davant les demandes dels competidors. La setmana passada, Samsung va haver de tancar una zona del seu estand a la fira IFA de Berlín perquè un jutge va considerar que hi havia un producte que s'assemblava massa a un altre d'Apple. Els fabricants han decidit aprofitar els seus actius de propietat industrial i ara mateix el mapa de reclamacions creuades en curs als tribunals és més retorçat que la trama de La Riera .

En canvi, hi ha almenys un parell de tecnologies bàsiques que de moment no sembla que despertin l'interès de ningú, però que no estaria gens malament veure adoptades de manera generalitzada.

Carregadors sense fils

Jo havia estat usuari del Pre, l' smartphone amb el qual Palm va intentar -sense èxit- mantenir-se en el mercat dels telèfons avançats que ella mateixa havia creat. A banda del seu magnífic sistema operatiu WebOS, el que més vaig trobar a faltar quan vaig deixar d'usar-lo va ser el carregador Touchstone, una discreta base de sobretaula, connectada a l'alimentador mitjançant un cable USB, sobre la qual només cal dipositar el telèfon per carregar-ne la bateria. Res d'obrir fràgils tapetes per endollar-hi el cable. Mentre el telèfon és a sobre del Touchstone, la bateria es va carregant. Més senzill, impossible. L'accessori fa servir la mateixa tecnologia de càrrega per inducció electromagnètica que, per exemple, els raspalls dentals elèctrics. En el cas de Palm, a més, detecta si el mòbil està en repòs: quan és al carregador, funciona com a rellotge, i si ens truquen, s'activa l'altaveu de mans lliures fins que l'agafem.

Des que HP va comprar Palm, havíem vist altres aplicacions interessants del Touchstone, com la possibilitat d'intercanviar fitxers entre dos aparells només posant-los en contacte. Ara que HP ha abandonat la fabricació de dispositius, aquesta mena de transferències de da des queden per a la tecnologia NFC de comunicació per proximitat ( Dígits i andròmines del 9 d'abril), que ja incorporen alguns mòbils de Samsung i els més nous de Nokia i BlackBerry, tot i que és d'esperar que el gran públic no en faci gaire cas fins que no ho adopti també Apple.

Tornant a la càrrega de bateries per inducció, existeixen accessoris de tercers que doten d'aquesta possibilitat alguns models de mòbils existents (vegeu Dígits i andròmines del 18 de juny), però no em puc creure que encara cap altre gran fabricant hagi agafat el relleu de Palm incorporant la funció de sèrie en els seus telèfons. Ara que la bateria dels mòbils no dura ni una jornada completa, qualsevol cosa que faciliti l'operació de recàrrega seria un argument comercial formidable.

Un 'tablet' que es pugui compartir

Mentre l'iPad continua monopolitzant el mercat dels tablets gairebé en exclusiva, els seus competidors s'esforcen a imitar-lo intentant que no es noti gaire, però cap sembla interessat a explotar la principal feblesa de l'aparell d'Apple: la impossibilitat de compartir-lo entre diversos usuaris. Esclar que li podem deixar el tablet al nen o al company de feina per mirar un vídeo, però pobres de nosaltres si es connecta al Facebook amb el nostre compte, es posa a enviar correus en nom nostre, o esborra, sense voler o no, l'adreça i el telèfon d'aquell client que fa setmanes que perseguim. A més, els canvis es propaguen per internet als serveis del núvol i als altres dispositius (mòbil, ordinador) que hi tinguem sincronitzats.

A diferència d'un portàtil, un tablet no es pot personalitzar per diversos usuaris, de manera que un cop iniciada la sessió, totes les dades (agenda, bústies, preferits de la web) queden a l'abast de tothom. El negoci és rodó: no es tracta de vendre un tablet a cada llar o empresa, sinó un a cada membre de la família o empleat. Fa anys que la versió tablet PC del sistema Windows de Microsoft permet mantenir sessions separades per a cada usuari, però la seva presència es limita als mercats professional i educatiu. Sospito que moltes famílies pagarien 700 € per un tablet Android que es pugui compartir, en comptes de 2.000 € per quatre iPads que no.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT