Hisenda no dóna treva a TVE
BarcelonaResginació a RTVE després de les carabasses inesperades que li ha donat el ministre Cristóbal Montoro. L’ens haurà de tancar els comptes del 2014 sense la crossa que representaven els 130 milions d’euros que li havia promès el ministeri d’Hisenda. Fonts de la corporació estatal confirmaven ahir a l’ARA que no esperen aquests diners i que, per tant, han assumit que encadenaran un nou dèficit que eleva fins als 850 milions el deute acumulat.
De moment, la corporació audiovisual no ha oficialitzat el cop de porta del govern espanyol. El membre del consell d’administració de RTVE Miguel Ángel Sacaluga, proposat pel PSOE, ha demanat informació sobre aquest extrem, però ahir mateix encara no havia rebut resposta. “És inaudit que no donin aquesta informació a un conseller que, com a tal, és responsable de la marxa econòmica de l’empresa”, declarava Sacaluga a aquest diari.
Des del ministeri, així mateix, també s’està retardant el moment de tancar oficialment l’expedient. “Encara no hi ha una decisió presa”, assegurava una font d’Hisenda a l’ARA, tot i que admetia que si s’hagués pres a compte dels pressupostos del 2014 el més normal seria que a hores d’ara ja s’hagués comunicat.
Les notícies sobre la negativa del ministeri han causat sorpresa a dins de la casa, ja que l’arribada del nou president, José Luis Sánchez, va venir acompanyada de la notícia que finalment arribaria l’aportació extraordinària (després d’haver-la denegat un cop, la qual cosa va forçar la marxa de l’anterior president, Leopoldo González-Echenique). A més, hi ha treballadors que afirmen tenir por a una altra retallada de la massa salarial com a manera d’equilibrar els comptes. Aquest temor l’han anat expressant amb regularitat des que es va conèixer l’arribada de Sánchez, procedent de Telemadrid, on va executar un ERO que va deixar la televisió sense el 70% dels treballadors.
La incògnita dels anuncis
L’ofec econòmic de RTVE respon, sobretot, a la reducció d’aportació pública que rep des des fa tres anys, quan va passar de més de 500 milions a 292,7 milions. “És una retallada inassumible”, explica Sacaluga, “i desproporcionada”: “La mitjana de retallada aplicada a l’administració i les empreses públiques és d’un 20%, mentre que a RTVE és d’un 46%. Només que fóssim dins d’aquesta mitjana tindríem els 100 milions d’euros que fan falta per equilibrar els comptes”.
Sacaluga també denuncia la mala gestió econòmica de l’ens, sobretot pel fet d’haver superat el pressupost de despesa en uns 20 milions d’euros. El principal problema d’haver-ho fet, però, no són aquests diners de més gastats. L’Estat està obligat a cobrir el diferencial entre el que es va preveure que arribaria a RTVE com a compensació per l’alliberament de l’espai radioelèctric i el que finalment s’ha ingressat. Això suposava, per al 2014, més de 60 milions d’euros. Però per cobrar aquests diners hi ha una condició: no haver superat el pressupost de despesa. En altres paraules, haver gastat 20 milions de més costarà a RTVE 60 milions extraordinaris de dèficit en ingressos que podria haver cobrat i que no arribaran.
Encara que no hi ha pronunciament oficial del departament que dirigeix Montoro, des de fa setmanes proliferen les declaracions que suggereixen el retorn de la publicitat a La 1.
Des de RTVE no es vol entrar en el debat sobre si la solució ha de passar per recuperar els anuncis. “No ens correspon a nosaltres decidir com s’ha de finançar TVE”, declarava un portaveu de l’ens a l’ARA. “A nosaltres ens diuen què han decidit i aleshores ho acatem”, puntualitzava. En tot cas, des de la casa es dóna per fet que si torna la publicitat serà amb un règim diferent de com era abans que l’executiu de Zapatero decidís eliminar-la, el 2010.
Una solució probable seria l’ampliació de criteri sobre què es considera un patrocini. Aquesta fórmula de finançament lligada a esdeveniments culturals i esportius, que disgusta les televisions privades, ha sigut la porta perquè La 1 s’hagi dotat d’una (modesta) via suplementària d’ingressos. Durant el 2014, a la corporació hi van arribar per aquest concepte deu milions d’euros, dos milions més que l’any anterior.
“Difícilment la publicitat pot ser la solució al problema estructural de RTVE”, explica Sacaluga, argüint que l’ens cobra una compensació dels canals privats i una quota per cessió de l’espai radioelèctric que serien difícil de sostenir si s’obrís el meló de nou dels anuncis: “El que es podria recaptar en anuncis és molt inferior al que s’ingressa actualment”.
