‘El País’ s’endureix i tracta els independentistes de “separatistes”

BarcelonaLlegeixo a la portada d’'El País': “Podem va buscar el suport dels separatistes per presidir el Congrés”. 'Separatistes'. El terme té unes connotacions pejoratives des que es va convertir en el d’ús corrent durant el falangisme i el franquisme per referir-se als catalans. A vegades anava acompanyat de prefix: 'rojoseparatista', així, tot junt, com 'judeomasón'. La norma programàtica número dos de la Falange de José Antonio Primo de Rivera deia –i diu–: “El separatismo es un crimen que no perdonaremos”. 'El País' havia evitat tradicionalment fer-lo servir aplicat als independentistes catalans. Faig una cerca de “separatistes” via Google. Entre els 50 primers resultats que m’ofereix –dins el domini “pais.com”– hi ha notícies dels separatistes txetxens, ucraïnesos, pro-russos, bodos de l’Índia, italians, de Xinjiang, croats, filipins i, fins i tot, de l’estat de Texas. Però no hi ha cap peça informativa referida a independentistes catalans: només tres articles d’opinió firmats per Josep Borrell, Xavier Vidal-Folch i Fernando Savater, als quals, com acostuma a passar a la premsa, se’ls ha respectat el seu estil en comptes d’imposar-los el del diari. A tall comparatiu, la mateixa cerca a 'La Razón' dóna 10 de 10 notícies referides a "separatistes catalans".

No és el primer cop que 'El País' s’empelta d'un llenguatge que remet a èpoques incòmodes de relacionar-s’hi. En un editorial del mes de juny passat deien que els independentistes eren “inasequibles al desaliento”, una expressió encunyada per Primo de Rivera. Ara apareix aquest “separatistes” en portada, per primer cop que jo recordi o hagi sabut trobar. Davant aquest avançament imparable del llenguatge connotat, només puc exclamar: "A mi la legión!".