Revifa el debat sobre si els comentaris digitals aporten valor o soroll

BarcelonaFa pocs mesos, els diaris digitals nord-americans The Verge i The Daily Dot van optar per eliminar la possibilitat que els lectors comentessin les seves notícies. Els responsables de les dues capçaleres explicaven al juliol que aquesta decisió respon al fet que la moderació dels comentaris s’havia convertit en una feina “massa difícil i intensa”, alhora que havien experimentat un creixement de les aportacions “negatives i amb un to agressiu”. A Catalunya, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va prescindir de l’opció de comentar les peces el novembre passat, quan va renovar la seva pàgina web i va unificar els portals de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio en un de sol. Tot plegat obre un debat sobre la presència d’aquest servei als mitjans de comunicació digitals: ¿val la pena destinar recursos a moderar comentaris? ¿Com beneficia els mitjans disposar d’aquesta opció? ¿Els comentaris tenen alguna utilitat per als lectors?

La web de l’ARA rep cada dia entre 1.500 i 2.500 comentaris. El diari disposa d’un filtre informàtic que indica les paraules conflictives de cada text, però cadascun d’ells es revisa manualment. Aquesta feina recau en l’equip de web, que s’encarrega de llegir les aportacions dels lectors i moderar-les. Com la majoria de mitjans, l’ARA no publica els comentaris racistes o xenòfobs, els que contenen insults o són agressius ni els missatges de caràcter publicitari. “La moderació suposa un volum de feina considerable, però si no es fes es generarien problemes. Hi ha gent que es descontrola molt, fa aportacions que generen crispació i provoca discussions”, explica la subdirectora de l’ARA encarregada de l’edició digital, Sílvia Barroso. Amb tot, aquests missatges són un reducte del total de comentaris que es reben, ja que s’acostumen a publicar més d’un 90% de les aportacions dels lectors.

“A través dels comentaris, els usuaris enriqueixen la web, fomenten la interacció entre lectors i amb els periodistes, ens avisen quan hi ha errors a les notícies i també creen debats”, apunta Barroso. El director de l’empresa de moderació de comentaris Interactora, Joan Llorach, també creu que “les aportacions dels lectors són una font d’aprenentatge important, sobretot en notícies de temàtiques especialitzades, alhora que potencien el sentiment de comunitat al voltant del mitjà”. A diferència de l’ARA, alguns mitjans deriven la moderació a companyies com Interactora, que s’encarrega de la gestió de comentaris de capçaleres tant catalanes com espanyoles. “Cada mitjà té la seva pròpia comunitat. N’hi ha que són més actives i n’hi ha que no tant”, assenyala Llorach, que subratlla que l’ambient de moderació és clau per a la comoditat dels lectors. Segons el director d’Interactora, el secret d’una bona moderació consisteix a trobar l’equilibri entre el contingut i el to que, si s’aconsegueix, crea “una comunitat respectuosa, enriquidora i que pot ser molt divertida”, diu. Llorach també destaca el paper de la ironia, que “permet dir coses que, expressades d’una altra manera, segurament no passarien els filtres de la moderació”.

El paper de les xarxes socials

El responsable de continguts digitals de la CCMA, Eduard Boet, justifica la supressió de l’opció de comentar perquè “els lectors ja poden expressar la seva opinió a través de les xarxes socials”. Segons Boet, Twitter i Facebook permeten comentar els continguts d’una manera “més fàcil, ja que no cal registrar-se cada vegada que el lector vol expressar la seva opinió”.

En canvi, tant Barroso com Llorach no creuen que les xarxes socials siguin el substitut perfecte per als comentaris. “Les aportacions a la web són la via més directa dels lectors per interactuar amb l’ARA i, a més, els seus textos queden reflectits a la notícia”, diu la subdirectora de l’ARA, que destaca que “hi ha gent que no és present a les xarxes, mentre que a la web tothom hi pot comentar”. De la seva banda, Llorach recorda que els comentaris a Twitter tenen una limitació d’espai i que la seva vida útil és curta, ja que, en general, els tuits desapareixen de la pàgina principal en qüestió de minuts. “Twitter és ideal per a converses curtes, mentre que el model de comentaris convida a argumentar i a encendre debats”, assenyala Llorach.

Un altre mitjà que no accepta comentaris és Vilaweb. El diari digital, que és el tercer més llegit segons dades de l’OJD de juliol, manté aquesta opció des que va néixer, fa 20 anys. “No creiem en el periodisme com una eina de confrontació i, per això, no acceptem comentaris”, justifica el director de Vilaweb, Vicent Partal. El diari, però, té una finestra oberta als subscriptors, ja que poden comentar l’editorial del director, que reben el dia abans que es publiqui. “Aquesta opció és diferent, ja que incorpora els noms reals dels lectors, potencia la comunitat del diari i permet establir-hi un diàleg”, diu Partal, que selecciona manualment els comentaris que acompanyaran el seu article. El director de Vilaweb defineix l’opció de comentar als mitjans com “un procés compulsiu” i defensa que el diari es basa en un model de periodisme diferent. “El fet de no incorporar aquest servei és una crítica repetida a Vilaweb”, admet Partal, que reconeix que l’absència de comentaris suposa “tenir menys visites”. En aquesta línia, el director del digital afirma: “Som conscients d’aquesta pèrdua i estem disposats a assumir-la”.