El ‘Sense ficció’ analitza l’actual diversitat religiosa a Catalunya

BarcelonaDonar a conèixer la diversitat religiosa existent a Catalunya. Aquesta és la premissa amb què aquesta nit TV3 emet Déu, amb accent, un documental coral que presenta deu persones amb creences religioses diferents que mostren com vehiculen la seva relació amb Déu i amb la resta de confessions que cohabiten a Catalunya. Una desena de jueus, catòlics, musulmans, ortodoxos, protestants, sufís, testimonis de Jehovà i budistes expliquen la seva relació amb les seves creences en aquesta peça, dirigida per Maria Dolors Genovès i que s’estrena a l’espai Sense ficció.

“Em demanen el perquè d’aquest documental. I per què no? Aquesta pregunta indica que hi ha un desconeixement o prejudici. El que vol el documental és acostar a una realitat amb nous ciutadans, nous catalans que han anat incorporant noves religions”, va explicar Genovès en el transcurs de la presentació del documental. Ababacar Thiakh, de la comunitat islàmica sufí; Fátima Taleb, representant de la comunitat islàmica; Pere Taiho Secorún, periodista i monjo budista; Josep Miquel Garcia, testimoni de Jehovà; Noemí Cortés, membre de l’Església evangèlica; Jorge Burdman, representant de la comunitat israelita a Barcelona; Xavier Hereu, conegut com a pare Jaume en la seva vessant com a sacerdot ortodox, i Toni Matas, de l’Església catòlica romana, són els protagonistes a partir dels quals es vertebra el documental, que expliquen com viuen i com veuen la seva fe, així com quines relacions estableixen amb les altres. A més, també s’hi ha inclòs el testimoni de Sergi Barnils, reconegut pintor i membre de l’Església evangèlica baptista que explica què ha representat per a ell la religió i trobar-se amb un lligam amb Déu, i el de Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica en el moment de la gravació del documental, ja que, com aclareix Genovès, la religió i la fe “tenen conseqüències dins del món de la sanitat”. Tal com ha explicat a aquest diari la periodista, en un intent de realitzar un treball sobre una qüestió poc tractada, la seva aposta farà que l’espectador se sorprengui: “És una realitat que tenim molt pròxima i hi ha molta gent que creu que aquests temples, sinagogues i oratoris són tancats, però no és veritat. La gent hi ha d’entrar, ni que sigui per curiositat”. “L’espectador aprendrà una realitat diària de molta gent que té una relació amb Déu. El documental convida a la reflexió i al diàleg entre els creients i els no creients”, especifica Genovès. A l’acte de presentació de Déu, amb accent, Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya, va mostrar la seva satisfacció per emetre aquest treball. “El documental afronta les relacions de diferents personatges amb Déu, un repte que no és senzill però que aporta molt valor i sentit a una televisió pública”, va assegurar durant la seva intervenció.

“Una societat integrada és una societat que no té tabús i rep l’altra amb possibilitats”, diu Genovès, que considera el seu documental una via “per normalitzar aquestes religions i comunitats” que viuen la seva fe “amb intensitat”. Enregistrat en col·laboració amb la productora Brutal Media, Déu, amb accent també repassa altres àmbits que surten dels estrictament religiosos, com ara l’art, la medicina i l’educació. Pel que fa a aquest últim, el documental mostra el debat existent entre la necessitat que la religió s’ensenyi a casa o al temple, i el contraposa amb l’opinió dels que consideren que seria bo que des de la mateixa escola hi hagués una diversitat de possibilitats per conèixer la religió. Genovès assegura que el documental farà reflexionar l’espectador i permetrà que s’adoni que les diferències entre religions “vénen imposades des del poder, des de les jerarquies”. “Globalment, tothom té el mateix objectiu, que és fer el bé”, conclou.