Publicitat
Publicitat

DÍGITS I ANDRÒMINES

Els cotxes de demà s’assemblen als d’avui

Significativament, les tecnologies emergents no s’exposaven a Detroit en el mateix pavelló que els cotxes comercials, sinó en un recinte separat. Fins i tot el cotxe elèctric més venut del món estava amagat

En l’acte de dilluns al Joe Louis Arena de Detroit on Ford va presentar les seves novetats de cara al saló de l’automòbil, els seus directius van anunciar que d’aquí al 2021 l’empresa traurà a la venda 13 models de vehicles electrificats, des d’una versió híbrida de l’emblemàtic Mustang fins a un cotxe completament autònom, passant per un utilitari elèctric amb 500 quilòmetres d’autonomia, dos models híbrids “amb capacitat de persecució” -així es diuen formalment els cotxes de policia- i una furgoneta híbrida endollable per al mercat europeu. Però l’única ovació de la jornada per part del públic se la va endur la notícia del retorn imminent de dos models convencionals: la camioneta Ranger i el totterreny Bronco.

Té una explicació: la majoria dels assistents eren concessionaris de la marca, i aquest sector és dels més reticents al desplegament de les innovacions en electrificació, conducció autònoma i vehicles compartits que revolucionaran la indústria de l’automoció i la mobilitat de persones i mercaderies durant la pròxima dècada. Fins que això passi, Ford i els seus rivals han de mantenir contents els seus clients, que no som els compradors de cotxes sinó els concessionaris. El negoci es basa en el fet que la segona despesa més important de les famílies estigui aparcada el 90% del temps i generi un flux regular d’ingressos en concepte de manteniment i reparació, que a més pot patir molt si el pes de les vendes es desplaça dels consumidors individuals cap als gestors de flotes compartides. Per això Mark Fields, el conseller delegat de Ford, porta un any assegurant que l’empresa que dirigeix vol ser fabricant de cotxes i també proveir serveis de mobilitat, però no substituir una cosa per l’altra, i va respondre amb fermesa “Mai de la vida” quan el periodista Walter Isaacson li va demanar si algun dia deixarem de comprar cotxes.

L’empresa, això sí, va acompanyar els llançaments amb diverses ponències crítiques amb el model actual de mobilitat: el futurista Jeremy Rifkin va fer exactament la mateixa conferència que fa uns mesos a Sant Cugat; l’urbanista Jeff Speck va demostrar que ampliar la capacitat de les carreteres no redueix els embussos sinó que els acaba incrementant, i que la seguretat tampoc augmenta; Wanis Kabbaj, de la divisió de transport sanitari d’UPS, va assegurar que només als EUA es perden 29.600 milions d’hores anuals en desplaçaments anant de casa a la feina; i el biodissenyador Mitchell Joachim denunciava que al 2030 s’haurà duplicat la quantitat de cotxes en circulació. En la mateixa sessió, els alcaldes de quatre grans ciutats dels EUA van assegurar que aposten pel transport públic: a Atlanta ja negocien a la baixa amb grans empreses com Delta les necessitats d’aparcament dels empleats i a Chicago han instal·lat 4G a tota la xarxa de rodalies perquè “el tren és la nova oficina”.

Significativament, les tecnologies emergents no s’exposaven a Detroit en el mateix pavelló que els cotxes comercials, sinó en el recinte separat Automobili-D, i fins i tot el cotxe elèctric més venut del món, el Nissan Leaf, estava amagat en un racó de l’estand de la marca nipona, on el protagonisme era per a models més ostentosos amb motor de combustió. Certament, moltes marques ja disposen de variants híbrides, amb solucions interessants com els dos motors elèctrics -un per a cada eix- del Volvo XC90, però els propulsors híbrids són només un pedaç temporal fins que els químics aconsegueixin bateries de prou capacitat i vida útil per substituir els motors tèrmics en qualsevol circumstància i a un preu assequible: fer elèctrics de luxe com Tesla -tan absent del saló de Detroit com Apple ho està del Mobile World Congress- té menys mèrit que fer-ne a l’abast del públic general com General Motors amb el Bolt EV.

A Detroit, això sí, hem vist almenys tres concept cars innovadors. El mític microbus Kombi de Volkswagen s’ha reencarnat en el model ID Buzz, que el 2020 serà elèctric amb 600 km d’autonomia i el 2025 ja no necessitarà conductor. Chrysler-Fiat -a qui els EUA també acaben d’enganxar falsejant dades d’emissions- presenta el Portal, un monovolum connectat que diu que adreça als millennials, tot i que dubto que n’hi hagi gaires que puguin comprar-lo si sortís ara a la venda. Finalment, l’Oasis, de l’estudi suís de disseny Rinspeed i el fabricant alemany de components ZF, agrupa les propostes més originals d’empreses tan diverses com Osram, Harman, BlackBerry i Winterthur, en un vehicle amb seients que semblen butaques per a la llar, que no té volant sinó una tauleta amb teclat i que disposa d’espai per a un petit hort urbà sobre rodes.

Tot plegat no implica que els fabricants de cotxes no estiguin aplicant intensivament la tecnologia. En un dels centres de desenvolupament de Ford a Dearborn hem vist un laboratori immersiu on es pot examinar virtualment fins al més petit detall d’acabat d’un cotxe abans de construir-lo: els dissenyadors, equipats amb visors de realitat virtual, poden situar-se dins o fora del vehicle i veure’l en diversos ambients per saber com li afecten, posem per cas, les condicions d’il·luminació. I en un altra d’aquestes instal·lacions combinen la realitat virtual i la captura de moviment per mesurar l’esforç que fa el cos d’un operari de muntatge per acoblar una peça determinada; asseguren que aquests estudis ergonòmics han permès reduir un 70% les lesions lumbars dels treballadors de plantes com la històrica de Rouge, on Henry Ford va començar a produir en sèrie i d’on ara surt una camioneta F-150 cada minut.

La visita al complex de Rouge forma part del Museu Henry Ford, on es pot recórrer la història recent dels EUA a través dels vehicles: l’autobús de Montgomery on Rosa Parks es va negar a canviar de seient, el cotxe on van matar John Kennedy o els cinemes i restaurants drive-in. I és que, com mostra un dels cartells guanyadors del concurs infantil del saló de Detroit, l’automòbil és l’espina dorsal de la ciutat i, en bona mesura, del país. I si ens guiem pels cotxes que s’hi han presentat, el pròxim que us compreu encara serà molt semblant al que teniu ara.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT