Un esforç valuós, sovint incomprès, que pot esdevenir missió impossible
Responsable lingüístic de l’ARALes convencions socials que anomenem norma, correcció o estàndard es poden establir des de la teoria, amb ideals abstractes al cap, o des del dia a dia de la pràctica. En el primer cas, el que voldríem hi té un gran pes. En el segon, hi pesa més el que és possible. No és el mateix decidir què no és correcte armat d’erudició filològica que haver-li de dir a algú de carn i ossos que no és correcte el que vol dir. En el segon cas, cal proposar alternatives i veure si són tan vàlides i efectives com les corregides. No hi ha res com ser assessor lingüístic en un mitjà per detectar com i en què la norma teòrica complica la vida a l’ús. I és, per tant, lògic i esperable que la norma que inevitablement recrea qui fa aquesta feina matisi, flexibilitzi i fins i tot transgredeixi la més acadèmica.
L’Ésadir és, en part, el resultat d’aquest esforç de recreació normativa durant 10 anys. És un esforç que ha sigut més productiu i ric com més ha sigut fruit d’un debat obert entre assessors lingüístics i traductors. Enlloc com a TV3 tants lingüistes i comunicadors han treballat junts amb tants registres i, per poc que s’hagin posat d’acord en uns criteris -i cal admetre que això és i continua sent molt difícil-, caldria preservar aquests criteris com un tresor i un referent que exerceixi d’avantguarda normativa i de primer esborrany de futures gramàtiques acadèmiques. Per això és desitjable que l’Institut vegi en l’Ésadir un aliat i viceversa, i tot fa pensar que es va avançant en aquest sentit.
Sent tot això cert, també ho és, i seria il·lús ignorar-ho, que establir un model alhora funcional i genuí entre el purisme que encotilla i l’entreguisme al catanyol només és possible en un marc sociolingüístic mínimament favorable.
Amb la immersió fent aigües i un castellà que ens resignem a acceptar cada cop més com la nostra llengua comuna, l’esforç de l’Ésadir i altres llibres d’estil per ser sensibles a la identitat sense deixar de ser còmplices de la comunicació pot acabar esdevenint una missió impossible.
