Publicitat
Publicitat

Absències que passen factura

S'acosten dies moguts als Estats Units. En plena campanya electoral, el president Obama deixarà de banda la intensa vida política interior per rebre a Chicago tots els dirigents de l'OTAN, que hauran d'acordar una estratègia comuna sobre l'Afganistan, un dels grans forats negres de la seguretat mundial. Dos dies abans, i en un ambient molt més recollit, obrirà la seva residència de Camp David, als afores de Washington, per una reunió més íntima dels dirigents dels països més rics del món, el G-8. A més de la situació econòmica i financera de la zona euro, es debatran temes tan complexos com ara com forçar Síria a acabar amb la repressió o com pressionar l'Iran perquè abandoni el seu programa nuclear.

Per evitar un disgust amb Rússia, sempre incòmoda amb les reunions de l'Aliança Atlàntica, la Casa Blanca va canviar el pla inicial de fer les dues cimeres a Chicago. D'aquesta manera s'evitava al president rus haver de creuar-se amb els col·legues atlàntics. I és que ells, a més de l'Afganistan, hauran d'acordar els detalls del nou escut antimíssils versió light, que, considerat pel Kremlin com una amenaça, ha enverinat el famós reinici de relacions que tant va perseguir la secretària d'Estat, Hillary Clinton, amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, ara fa un parell d'anys.

En la seva primera trucada després de recuperar les funcions presidencials, Vladímir Putin va anunciar al president Obama que no podria anar a Camp David, i la sorpresa va ser general. Segons la versió oficial està molt ocupat formant el nou govern i per això hi enviarà el primer ministre, Dmitri Medvédev. Cal recordar que poques setmanes abans, durant la campanya electoral, sectors fidels al líder rus van acusar directament Washington d'inspirar i alimentar les manifestacions que en diversos moments i llocs de Moscou van protestar contra la suposada manipulació dels resultats. Però posats a fer memòria hauríem d'anar una mica més enrere, fins als anys 1997-98, quan el G-7 es transforma en el G-8 en donar entrada a la Rússia de Borís Ieltsin. Aquell va ser un extraordinari gest de suport en uns moments en què l'economia, les finances i la política del país, en plena transició després de la caiguda de l'URSS, estaven en molt mal estat.

Quinze anys després, Putin dóna un cop de porta silenciós per marcar el terreny. Anunciant que el primer viatge a l'estranger del seu actual mandat serà a la Xina i a l'Àsia Central, el nou/vell líder del Kremlin delimita clarament les seves prioritats en política exterior. Renunciant ara a una reunió cara a cara amb Obama en l'actual context econòmic i polític, demostra que la Rússia que representa no està interessada en la nova relació que l'administració demòcrata li va oferir -sobretot, un pacte bilateral per un nou sistema de defensa antimíssils i una retallada profunda dels armaments nuclears-. A més, avisa que primer esperarà a veure què passa en les eleccions del novembre. I, finalment, privilegiant el G-20 Moscou confirma que prefereix l'entorn divers que ofereix aquest grup -on conviu amb altres països com ara la Xina, l'Índia, el Brasil i els estats africans més desenvolupats- per sobre de la majoria occidental/europea que domina el G-8. El Kremlin ha donat clars senyals de sentir-se molt més còmode en la dispersió política que significa el G-20, que representa un món molt més multipolar, que en la coherència occidental que tradicionalment acompanya el G-8, que malgrat haver perdut importants dosis de poder econòmic i lideratge internacional continua sent el grup dels rics entre els rics.

Amb Mèxic de president del G-20 aquest any, la primera reunió entre Obama i Putin es farà al juny en aquest país, un territori que el Kremlin considera més neutral i favorable fins i tot per a la seva una opinió pública, sotmesa darrerament a dosis elevades de nacionalisme i hostilitat antioccidental. Allà serà més fàcil, creu, defensar les seves postures sobre el Pròxim Orient, la Primavera Àrab i la preguerra civil a Síria.

"La política exterior del Kremlin és un instrument totalment al servei de l'agenda interior de Putin. Vol, per sobre de tot, sobreviure a casa", comentava aquesta setmana Lilia Shevtsova, una analista russa molt crítica amb la via autoritària adoptada pel règim. Després de profundes càrregues antiamericanes durant la campanya electoral, a Putin li interessa no posar els peus a Camp David. Una estratègia d'alt risc. D'un club selecte, sobretot del més selecte de tots, l'absència no es pot explicar, per molt que el menú no et vingui de gust. A més -aprofitant que ara el francès torna a estar de moda-, les absents ont toujours tort .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT