Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Amnistia de promeses i declaracions

Tot just anunciar-se l'amnistia fiscal, han començat a aparèixer retalls de premsa on es mostra Rajoy fa dos anys posicionant-s'hi en contra, ridiculitzant-la i afirmant, demagògicament, que no es podia pensar en una cosa tan injusta quan hi havia contenció en les pensions de jubilació. Fa anys que les hemeroteques donen motius per fer posar molt vermells els polítics. I en l'era Google no cal ni tenir paciència per buscar diaris, apareixen vídeos, que encara són més ridículs, àudios, es van acumulant soletes les contradiccions més flagrants. I no solen tenir conseqüències per al polític de torn, perquè ens hem acostumat a trobar-ho normal. Perquè tots ho fan, perquè una cosa és estar a l'oposició i l'altra manar. I perquè les circumstàncies globals canvien i el paradigma global s'ha transformat. I perquè la política requereix cintura i flexibilitat. I perquè sí. El drama és que sí que té una conseqüència, fomenta un descrèdit generalitzat. No castiga el que diu que no ho farà i ho fa, sinó que castiga la fe en el sistema, i ja és ser molt optimista pressuposar que en queda gaire, de fe. Per això proposo que fem una amnistia de les declaracions que han fet fins ara els governants, els perdonem tot el que han dit fins ara, a canvi de regularitzar el seu crèdit. Blanquegem el currículum però d'ara endavant el que anuncien s'hauria d'anar assemblant al que fan.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT