Angelina Jolie i les altres
L’ARA publicava aquest dimecres una notícia sobre violència de gènere i art reivindicatiu. Un artista italià, de nom Alexsandro Palombo, ha volgut conscienciar la població mundial sobre aquesta xacra amb una performance. Com que, segons ell, “cap dona és immune a la violència domèstica” (en això té raó), ha convertit tot d’estrelles de Hollywood en dones maltractades. I així (sempre amb el noble propòsit de conscienciar-nos, insisteixo) ha caracteritzat Madonna, Angelina Jolie, Kim Kardashian o Emma Watson com si haguessin rebut una pallissa.
Les fotos, però, són vergonyoses. Vergonyoses perquè són l’expressió cool i hollywoodiana del que se suposa que és una cara que ha rebut cops. Veiem, doncs, l’Angelina Jolie amb les pestanyes impecables i untades de rímel, els llavis suaument perfilats i quatre ferides ben posades i lleus, molt lleus, que encara la fan més sexi. Com a Siete días, siete noches, on l’Anne Heche, després de la castanya amb l’avió, tenia quatre dolces contusions que es curaven als dos fotogrames següents. Me les imagino dient, com Tim Robbins a la pel·li de la Coixet: “ Uau... eso... ha dolido... ” Què podem dir de la Kardashian? Acabada de pentinar, amb un ull amb rímel i l’altre no (un detallàs) i els llavis pintats amb un lleuger efecte gloss (sí, Joan Callarissa, tinc els meus assessors). En fi, no cal que us digui que si la violència de gènere és això, no sembla gaire greu ni gaire mortal.
Si ets una actriu i et prometen que et trauran guapa, acceptes, i quedes bé. Si ets un galerista i et diuen que hi haurà aquestes fotos, acceptes i quedes bé. Però l’únic mèrit de l’Alessandro Palombo, no ho dubteu, és tenir una agenda amb els telèfons del mànager de la Jolie, de la Kardashian o de la Watson. I fama, esclar, de maquillar molt bé.
