Moltes gràcies, o la propina reial
EL REI FELIP DE BORBÓ va acabar ahir el seu discurs a les Corts agraint l’atenció en català, euskera i gallec, seguint el costum iniciat en el seu discurs de proclamació. El seu “moltes gràcies” és una propina. És tot el que hem avançat entre ell i el seu pare, en 41 anys. És la manifestació més clara que tota la política lingüística de l’estat espanyol està dissenyada per fer del català, el gallec i l’euskera llengües de la reserva davant les quals els espanyols castellanoparlants no han de sentir cap afecció, cap sentiment de copropietat, cap gaudi cultural, ni, encara menys, tenir cap obligació legal. Joan Carles I va fer un pas endavant fent els seus discursos en català a Catalunya. Ara, en un estat que es reconegués tal com és, FelipVI parlaria en català, basc i gallec davant tots els espanyols, com fa el seu col·lega belga, per exemple. No ho fa ni ho farà. La resposta no cal buscar-la en el vent sinó en la construcció castellana, excloent, d’Espanya.
