Publicitat
Publicitat

Cartes i missatges

Any nou, vida nova Mascarell i El Molino El monument a la lluita gai La setmana blanca Memorial democràtic La pujada de la llum

Hem encetat l'any amb un brindis emocionat per desitjar-nos sort. Hi ha qui pren un gra de raïm a cada campanada i té molta habilitat per fer-ho ràpid. El felicito, no és el meu cas.

El problema d'ara és que tenir sort implica tenir feina, i tenim un munt de persones que estan a l'atur.

Desitgem dues coses, amb raïm o sense: més cultura i més feina per a tots, i més austeritat i més solidaritat per a les persones que gaudeixen d'una bona posició.

Encetem la pàgina en blanc que ens ofereix l'any nou per omplir-la de valors que ens animin a ser millor persones.

Us desitjo, amb esperança renovada, un any 2011 ple de creativitat i de projectes encertats! Benvolgut conseller de Cultura: fa anys, l'Associació Salvem el Teatre El Molino de Barcelona (avui en podríem dir Salvem el Music Hall) va tenir una entrevista amb vostè, a la qual vaig assistir jo com a presidenta d'aquesta associació, registrada a la Generalitat. Era per parlar d'impulsar l'obertura d'aquest teatre, fent-hi espectacles i exposicions. Em va dir, molt educadament, que no interessava a Barcelona, i així consta per escrit.

Nosaltres no teníem ànim de lucre. Mai ens va voler ajudar. Ha hagut de ser un particular amb intenció de fer negoci qui ha salvat El Molino.

Llegeixo amb sorpresa que l'Ajuntament de Barcelona pretenia col·locar el monument a l'alliberament gai just davant del temple de la Sagrada Família i que, finalment, s'ha hagut de fer enrere. De vegades, sembla com si les autoritats municipals vulguin incrementar voluntàriament els seus nivells d'impopularitat amb idees com aquesta. I això que queden pocs mesos per a les eleccions. No s'han parat a pensar que hi ha altres llocs per posar el monument sense ferir sensibilitats ni creences? Jo no sóc ni creient ni gai, però considero que Barcelona és suficientment gran per trobar un altre indret per al monument. Si volen un consell, el poden col·locar al Gaixample (a la cruïlla Aragó-Casanova, per exemple, on hi ha suficient espai obert per col·locar-lo). Segur que allà serà més respectat, protegit i tindrà més a prop a moltes de les persones a les que representa, que no tinc cap dubte que mereixen aquest monument.

Honorable consellera Rigau. Em sap greu haver-li de dir que no anem bé. Ha començat vostè amb aquests tics que ens descoratgen tant els mestres. Vostè pretén ficar-se els pares a la butxaca traient una setmana blanca que ja tenim organitzada. No sé si ho sap, però els mestres planifiquem acuradament el curs i a més ho fem conjuntament amb tota la comunitat educativa. Per tant, aquesta setmana ja tenim els nens i nenes que ho necessiten perfectament atesos. Per què s'ha precipitat donant aquesta notícia i no ha pensat que això a l'escola li fa més mal que bé? Aquesta setmana, a la majoria ens va semblar inútil, però aquest curs ja forma part del nostre pla anual i fer-la ara optativa és crear un malestar innecessari.

Tal com s'ha sabut, fa uns dies els monjos benedictins que regenten la basílica del Valle de los Caídos van celebrar la reobertura d'aquell anacronisme de la dictadura amb una paella per als prop de dos mil assistents a la festa en honor a les tombes del dictador i del fundador de la Falange. Ho van fer en el mateix recinte on hi ha milers de víctimes de la guerra, com el meu avi Joan, les fosses comunes dels quals van ser profanades als anys 60 i traslladades cap allí amb nocturnitat i traïdoria i sense que ho sabéssim mai les famílies. Jo mateix vaig tenir ocasió de veure darrerament l'estat en què es troben els cossos i li ben asseguro que cal fer posar ordre urgentment a tanta deixadesa institucional.

Fora bo que el nou Govern de Catalunya es posés al costat dels familiars que reclamem els cossos dels nostres éssers estimats per retornar-los als cementiris de les nostres poblacions d'origen. Al nou conseller d'Interior, l'encoratjo a continuar la tasca que ha dut a terme durant els últims anys en el Memorial Democràtic, depenent de la seva conselleria, i en el mateix sentit a donar suport a les nostres lluites particulars.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT