Publicitat
Publicitat

Ara toca fer por

Un dilluns al migdia de fa poques setmanes, a causa d'una baixada significativa de l'Íbex-35, un informatiu radiofònic no dubtava a titular: "Setmana negra a les borses". Tot just era dilluns, però les males dades borsàries encaixaven perfectament en les perspectives negatives de l'economia i no semblava insensat que amb la dada de dilluns algú s'atrevís a pronosticar les de tota la setmana. Però quan dijous passat l'Íbex-35 es va enfilar de manera espectacular a causa de l'acord a la cimera europea celebrada el dia abans, un altre informatiu en donava compte advertint que fet i fet la pujada tenia poca importància i que no passaria ni una setmana que hauria tornat a baixar. Es tractava de fer encaixar una "bona" notícia en un marc d'expectatives terriblement negatives, i això obligava a relativitzar-ne el caràcter positiu.

No diré, perquè seria una exageració, que són els mitjans de comunicació els que s'inventen la realitat de què parlen (em refereixo, esclar, als que miren de ser escrupolosos amb els fets, que no són pas tots). Però com mostren els casos anteriors, fins i tot els fets indiscutibles són sotmesos a uns marcs de significació que els interpreten integrant-los en un relat social i polític que els dóna sentit i orientació. I són aquests marcs d'interpretació els que contribueixen decididament a escollir quins fets mereixen ser convertits en notícia i ser publicats, precisament perquè encaixen en el relat dominant, o quins són descartats i queden en l'oblit perquè serien poc versemblants.

Generalment, en situacionssocials poc estressades, poden conviure diversos marcs d'interpretació contradictoris o prou diferenciats, construïts i sostinguts per diferents projectes ideològics i per sistemes d'interessos ben organitzats. Però en situacions de molta tensió se simplifiquen les opcions i fins i tot se'n pot arribar a imposar una de sola, amb pocs matisos, que esdevé hegemònica. Ara, no cal dir-ho, vivim un d'aquests períodes d'hegemonia, en què només és creïble la notícia apocalíptica i en què una lectura de la realitat esperançada que discrepi de la interpretació dominant es converteix en irreverència imperdonable, provocació arrogant o dissidència perillosa.

Una de les conseqüències greus de les hegemonies interpretatives és que simplifiquen la percepció de la realitat fins a extrems molt greus. Vegeu, si no, aquestes tertúlies d'experts en economia en què el desacord va entre anunciar la fi del món per avui mateix o per a la setmana vinent. Tots veuen tan clar quines decisions s'haurien de prendre que els principals líders polítics mundials es converteixen en gent estúpida i a la deriva, que perd dramàticament el temps, ai las, sense fer-los cas. Segons els experts que fa cinc anys encara s'esplaiaven a cantar les excel·lències del "miracle espanyol", no se sap ben bé per quina raó, ara el sistema capitalista s'ha tornat boig i està en mans d'individus que malden per autoliquidar-lo al més aviat possible. No és estrany que els indignats creguin que el futur és seu!

Quan hàgim passat aquest tràngol dramàtic de la depressió econòmica -que el passarem-, serà un bon moment per estudiar com s'han construït aquestes hegemonies interpretatives, al servei de qui i quin haurà estat el paper que hauran jugat tant a l'hora de mantenir l'ordre a base de fer por com a l'hora d'endarrerir les possibilitats de sortir-ne. I serà l'hora, també, de saber si allò que passava per crítica radical al poder, n'era, i de reconèixer qui va exercir la veritable dissidència respecte al discurs políticament correcte per, fent fora la por del cos, ajudar a accelerar la sortida del pou.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT