Publicitat
Publicitat

Carta a Elisabet II: Aristocràcia 'vintage'

Més que una senyora venerable, vostè ja és un pòster. Una de les grans icones mundials. La Che Guevara de l'aristocràcia vintage . Un souvenir kitsch estampat en cendrers i tasses de te. Una pintura de colors pastel que assisteix impassible als canvis vertiginosos del món.

Avui comencen a Anglaterra quatre dies d'actes per celebrar els seus 60 anys de regnat. El 1952, quan vostè va accedir al tron, Tony Blair encara no havia nascut. Pel camí, ha vist desfilar dotze presidents dels Estats Units i sis papes. Han passat moltes coses a la seva família, al seu país i al món en general. Però a vostè l'hem conegut sempre igual. Tan antiga com la institució que representa. Tan distant com haurien de ser totes les monarquies.

Me la imagino a Buckingham Palace no donant mai ni una ordre. Les ordres ja les va donar el 1952 i encara són totes vigents. Els seus empleats han de saber què necessita la reina en cada moment sense que a vostè li calgui ni obrir la boca. És una altra versió de la Dama de Ferro. Una mirada seva mata. No deu ser gens fàcil tenir-la de sogra. Una dona reticent a qualsevol canvi: el mateix joc de te, els mateixos mobles i el mateix collaret de perles que fa joc amb les arracades. És allò de "si fins ara ens ha anat bé així, no tenim per què canviar-ho".

Més enllà que la reialesa no passi per les urnes, exercir la mateixa feina durant seixanta anys té un valor extraordinari. I sobretot no tenir ni una taca a l'expedient. Els escàndols de la seva família mai no l'han esquitxat personalment. Mai s'ha embrutat les mans, sempre amb guants per no tocar segons què ni segons qui. La seva ombra és tan allargada que podria ser que la corona saltés directament de la iaia al nét. El fill ha quedat eclipsat. L'hem de disculpar si, amb tants anys d'espera, el pobre Carles ha hagut de recórrer a altres distraccions terrenals.

Però, majestat, si vol batre tots els rècords i convertir-se en la Messi de les monarquies li queda un últim obstacle: superar la reina Victòria, que va regnar a Anglaterra durant 63 anys, del 1837 al 1901. No dubto que vostè ho aconseguirà. La Reina Mare va arribar als 101 anys. Diuen que el seu secret era que cada dia, a partir de les 12, obria la veda del gintònic. Espero que als seus 86 anys vostè estigui mantenint una tradició familiar tan preuada. Gin save the Queen!

El 1992, coincidint amb els 40 anys de regnat, va ser el seu annus horribilis : tres fills separats i un incendi a Windsor. El 2002, pels 50 anys, se li va morir la mare i una germana. Ara que en fa 60 la celebració es preveu doble: aquest cap de setmana, primer, i els Jocs Olímpics de traca final

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT