Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Bemoles contra Guacamoles

Antena 3 va estrenar dijous Dando la nota . És la còpia desfasada del Furor , que presentava Alonso Caparrós fa 14 anys a la mateixa cadena. Dos equips integrats per famosos canten èxits musicals competint per veure quin ho fa millor. El presenta Jaime Cantizano, que vol aportar una mena de dignitat que no tenia Caparrós, normalment ressuat i amb tics sospitosos que contribuïen a degenerar el programa. El càsting de famosos és irregular i d'aprofitaments diversos: han recuperat les restes de l' Otra movida amb Flo Fernández i Anna Simon. També hi ha les actrius Ana Milán i Elena Furiase, Miki Nadal i un tal Jadel. La pitjor és Carmen Lomana, que encara és hora que comprengui la dinàmica del joc. És lenta, no coneix cap cançó i no pot ni vocalitzar perquè li tiba la pell. De fet, li han estirat tant les galtes que sembla que les cordes vocals se n'han ressentit: amb prou feines se li sent la veu. No hi podia faltar Josema Yuste. L'humorista està en l'etapa peix deixalla , menjant de totes les ofertes televisives que caiguin. Els primers equips es van batejar com Los Bemoles i Los Guacamoles. Dit això potser poca cosa més caldria afegir sobre els continguts. Ara ja són grups mixtos, mentre que a Furor la batalla es presentava com una guerra de sexes. Amb el premi també hi hem sortit perdent. Si anys enrere els Minipuntos eren molt cobejats, ara s'obsequia amb un Minicanti, en honor al cognom del presentador. És una figureta de fang kitsch que no s'aprecia en la pantalla. En comptes de recrear-se en la dinàmica de la competició de desafinar han incorporat proves amb pretensions de concurs elaborat. A part d'humiliar un xinès per entendre què canta han de recitar lletres de cançons i perseguir un micròfon. No calia. Al cap i a la fi la gràcia de l'espai estava a observar el patetisme d'un karaoke amb la seguretat que, assegut a casa, ningú no et farà sortir a cantar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT