Publicitat
Publicitat

Benvolgut senyor alcalde

Benvolgut senyor alcalde de Barcelona. Permeti'm la gosadia de dirigir-me a vostè pocs dies abans de les eleccions municipals i per tant sense saber del cert el seu nom, però per a mi i per a molts barcelonins sempre serà més important el càrrec que ostenta que el partit que el suporta.

Sigui qui sigui, a vostè li tocarà ser el continuador d'una nissaga de noms il·lustres que han dirigit durant 32 anys Barcelona amb una raonable quantitat d'encerts i algun daltabaix sonat. Però a diferència d'ells, a vostè li tocarà liderar aquesta gran ciutat en un context d'una crisi econòmica sense precedents i és des d'aquesta nova perspectiva que em permeto de fer-li un parell de peticions.

La primera se suma a una crida generalitzada de la ciutadania, lamentablement manipulada per alguns col·lectius i partits: sisplau, retalli tot el que pugui. De la mateixa manera que totes les famílies i negocis estan mirant de controlar les despeses per tal d'adequar-se a aquesta situació de davallada dels ingressos, sembla també prou sensat que l'administració pública, que es troba en la mateixa conjuntura, faci el mateix. Tingui present que vostè està administrant un pressupost basat en uns impostos que ara costa molt d'esforç d'ingressar i per tant seria bo que la seva administració fos un exemple d'austeritat i eficiència en la despesa.

Però faci-ho amb seny i mesura i comenci per casa seva. Com a totes les empreses, ara toca fer la mateixa feina amb menys recursos i per aconseguir-ho es pot començar eliminant gran part de les empreses públiques que han proliferat com a bolets al voltant de l'ajuntament els darrers anys de bonança i que probablement ja no són tan necessàries en el nou context en què ara ens trobem.

Miri també d'establir acords estratègics amb els nostres veïns. Estic segur que un bon planejament de les inversions i la gestió d'equipaments, infraestructures i transport, col·laborant amb els ajuntaments de l'Hospitalet, Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma, permetrà ser més eficient en els esforços i respondrà de manera més adequada al continu urbà que és ara mateix aquesta ciutat de ciutats. En aquest sentit, és fonamental que els grans projectes de ciutat que ja s'han engegat, com el túnel del tren d'alta velocitat que travessa la ciutat i que connectarà amb l'estació de Sagrera i la línia 9 de metro, no es quedin aturats per la conjuntura econòmica, de la mateixa manera que cal reprendre els esforços per gestionar adequadament l'aeroport i el port. D'aquests temes en depèn el desenvolupament de la nostra metròpoli, que ara més que mai basarà el seu futur en l'exportació i en les seves connexions internacionals.

La segona demanda té a veure amb el vessant més físic de la ciutat i no requereix una gran inversió. Barcelona sempre ha sigut lloada per la qualitat de la seva arquitectura i espai públic, en gran part deguda a les complicitats que s'han establert en les darreres dècades entre la ciutat i els arquitectes. Aquesta associació, que tants èxits ha recollit en tots aquests anys, ha sigut possible entre altres coses per la presència de la figura de l'arquitecte en cap que ha vetllat sempre per la qualitat de l'arquitectura des d'una idea global de ciutat, i per instruments com les comissions de qualitat, que s'han revelat molt útils com a eina per millorar l'arquitectura defensant el que és col·lectiu, és a dir, l'espai públic, per davant dels lícits interessos privats. En els darrers anys s'ha percebut una certa manca de confiança en aquest model i cal dir que la ciutat se n'ha ressentit amb algunes actuacions recents, públiques i privades, que considero poc encertades.

Cal recuperar aquell esperit i que Barcelona torni a apostar de manera clara per la seva arquitectura com un dels actius culturals més importants d'aquesta ciutat, un actiu que permet garantir la qualitat de l'espai públic com a element fonamental de la bona convivència. Fent-ne bandera i exportant els seus valors, que són, de fet, els de tots.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT