Publicitat
Publicitat

Borís I, rei d'Andorra

M acià bé val una missa . El dia de Nadal del 1933 (per tant, demà se'n compliran 78 anys), va morir el president Francesc Macià. Aquest traspàs va provocar una de les mobilitzacions de dol més importants del segle XX al nostre país, a l'alçada del que ha estat una de les personalitats més carismàtiques de la història de Catalunya. Ara bé, d'entre la multitud d'homenatges que va rebre l'Avi en els dies i mesos posteriors a la defunció en destaca un de ben pintoresc. Es tracta de la missa organitzada en honor d'aquell republicà de pedra picada per sa majestat Borís I, rei d'Andorra, des del seu exili a la Seu d'Urgell.

Espia i penques . Però ¿qui s'amagava darrere aquest nom i quines raons l'havien dut a exiliar-se a la Seu d'Urgell, a pocs quilòmetres del territori andorrà, sobre el qual pretenia regnar? Anem a pams i retrocedim fins a l'any 1896, quan Borís Skossireff -així es deia en realitat el paio- va néixer a la llunyana Vílnius en el si d'una família de la petita noblesa russa. En triomfar la revolució del 1917, el jove Borís va demanar asil polític a la Gran Bretanya, estat per al qual va fer d'espia en missions a Sibèria, els Estats Units o el Japó. Posteriorment, amb la motxilla ben carregada d'experiències, va abandonar l'ofici d'agent secret i es va traslladar a Holanda, on va iniciar una vida marcada per la picaresca. Va ser a la terra de les tulipes on Borís es va inventar el títol de marquès d'Orange i on, l'any 1931, va entabanar una milionària força més gran que ell, amb qui es va casar. Però el matrimoni va durar poc, ja que el nostre home de seguida va seduir una adolescent anglesa amb la qual es va establir a la població andorrana de Santa Coloma.

Una Andorra diferent . En aquella època, el Principat era ben diferent de com el coneixem avui en dia. No hi havia pistes d'esquí, ni balnearis ni hotels luxosos. Tampoc esports d'aventura, ni grans superfícies comercials on comprar tabac, formatge, sucre o mantega. En aquells moments Andorra era una terra dura, aïllada i amb una gran dependència de l'agricultura, la ramaderia i el contraban. Però tot i això, el penques del Borís hi va veure unes possibilitats immenses i, avançant-se al seu temps, va començar a barrinar com convertir aquella vall pobra en un paradís fiscal que posés les bases per fer d'Andorra un centre empresarial de primera magnitud. Els sona?

Exiliat a la Seu d'Urgell . Per això, el 17 de maig del 1934, Borís Skossireff va presentar un document al síndic del Principat en què afirmava que era el comte d'Orange, familiar de la reina d'Holanda i representant del comte de Guisa, pretendent al tron de França. I li comunicava la seva intenció de començar a regnar a Andorra amb el nom de Borís I. La resposta de les autoritats va arribar cinc dies després, quan en van decretar l'expulsió del país. Aquesta va ser la causa que Borís I instal·lés la seva cort provisional a l'Hotel Mundial de la Seu d'Urgell. Des d'allà va desenvolupar una gran campanya de màrqueting que, a banda dels homenatges a personatges com Francesc Macià o la comtessa Ermessenda de Castellbò, li va fer concedir entrevistes als principals diaris catalans i espanyols i, fins i tot, a rotatius com el Times o el Daily Herald .

El rei empresonat . Des de l'exili, l'inclassificable Borís I va editar 10.000 exemplars del primer i únic número del Butlletí Oficial d'Andorra , en què proclamava l'Estat Lliure d'Andorra, convertia el Consell General en un Parlament i creava un exèrcit sota les seves ordres. Dies després, embogit, va declarar la guerra al bisbe d'Urgell a causa d'unes declaracions que el bisbe havia fet al Correo de Lérida . Va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de les autoritats republicanes, que el 21 de juliol del 1934 van enviar la Guàrdia Civil a detenir-lo. Borís I va ser enviat a Barcelona i, dos dies després, traslladat a Madrid en un vagó de tren de tercera classe. Abans d'ingressar a la presó encara va poder contemplar una batalla campal entre els periodistes que volien aproximar-se-li per captar alguna declaració. Tot molt actual, vaja.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT