Caçadors del segle XXI
La família Raspberry surt del petit apartament on viu, a Brentwood, disposada a emprendre el llarg viatge fins a Holland Park per poder culminar la missió del dia. Els nens s’han posat els mateixos pantalons negres bufats dels seus avatars. A ella, la Julia, li toca vestir amb un top de color blanc que li queda massa ajustat i porta una còfia blanca que corona dues trenes, que li cauen a banda i banda del cap amb un punt grotesc. En Daniel només ha hagut de posar-se una samarreta vermella, aixecar-se els cabells cap amunt i tapar-se l’ull esquerre com si fos un pirata. Són caçadors de pokémons, igual que els pares, i avui van fins a l’escenari on se celebra la gran quedada londinenca del dia. La mare, que es diu Melissa, llueix una perruca rossa i un vestit de color verd: normalment crida menys l’atenció que els seus fills, excepte aquella tarda en què es passejaven pels voltants de la catedral de Saint Paul, perseguint l’escàpol i verinós Lickitung, i un home va creure que estava malalta i després d’aixecar-se del banc on seia es va oferir per ajudar-la a instal·lar-s’hi.
-Segur que no vol descansar una mica? -va insistir.
El marit, en Richard, es va acostar al desconegut i després de donar-li les gràcies va dir-li que seurien més tard, quan haguessin acabat de jugar.
-Jugar?
L’home va anar-se’n sense entendre gaire res.
En Richard és l’únic membre de la família Raspberry que no es disfressa. Quan els nens li demanen per què no ho fa, se’ls treu de sobre amb evasives. No es disfressarà perquè encara recorda -sempre en secret- que durant l’últim comiat de solter al qual va assistir va acabar transvestint-se amb quatre amics més, i el gest va ser traumàtic: va ser assetjat per un paio que anava tan borratxo com ell però que era molt menys educat. Si hi pensava encara se li enrampava la columna. Bzzzzp.
Els quatre Raspberry surten de l’estació de metro i tan aviat com creuen la Holland Park Avenue connecten el joc. Els pokémons no triguen a aparèixer. En Daniel en caça dos de seguida: el dragonet Charmander -que té una petita flama a la cua- i el crustaci Paras, amb dos bolets que li creixen directament de la closca, una d’aquelles aberracions imaginatives que agraden tant als seus seguidors. La Julia només n’aconsegueix un, però com que és una criatura més difícil de trobar -es tracta de la gosseta Vulpix, de serrell ondulat i cua frondosa- el seu germà mostra en veu alta que li té enveja. Els pares, més maldestres que els fills, no cacen cap pokémon fins que ja són dins el parc, esquivant jugadors que corren d’una banda a l’altra, molts d’ells també disfressats amb extravagància i, fins i tot, amb un luxe més esponerós. Al jardí japonès en Richard descobreix dues pokeparades: a la primera li regalen unes quantes càpsules que li aniran molt bé per a la cacera de la tarda, però quan ja és molt a prop de la segona s’adona que no pot arribar-hi, perquè es troba al capdamunt d’una de les fonts de l’estany. No pensa remullar-se. Aixeca la vista de la pantalla i veu dos nois avançant dins l’aigua. Segur que la recompensa pel sacrifici val la pena, no?
En Richard prefereix continuar investigant pels caminets de Holland Park. Sent, de fons, els esgarips d’un conjunt musical que s’atreveix a tocar música d’un període remot, una nena que plora perquè li ha caigut el gelat a terra i els lladrucs empipadors d’un gos. Arriba fins al jardí holandès i es planta sense adonar-se’n al davant de l’estàtua dedicada a Miló de Crotona. Està a punt de xocar-hi i ha d’apartar, per força, la vista de la pantalla del mòbil. A pocs metres d’ell hi té la Julia, concentradíssima en el joc. S’hi acosta sigil·losament i apunta el mòbil en direcció a ella. I si pogués capturar-la amb una de les seves pokeboles? Seria brutal -una pokepassada-. Quin dels bitxos seria? La minúscula i fogosa Ponyta? O potser la foca Seel, que somriu amb un punt de complaença insultant? Es convenç que en Daniel seria en Drowzee, l’ós formiguer. I a la Melissa, la seva dona, quin pokémon li correspondria? En Richard repassa la llista de criatures que ja ha caçat i li sembla que a ella li tocaria ser la Clefairy, una bola de color rosa amb les orelles punxegudes. Recorre el parc per capturar-los a tots tres, i quan ja són seus -la nena, finalment, era la foca- se sent tan orgullós que no pot evitar imaginar una última cosa: que ell també acaba ficat a dins el joc, convertit en Pikachu, la rata voladora més popular del món.
